TEMES HABILITATS LINGÜÍSTIQUES

 

HABILITATS LINGÜÍSTIQUES UNA INTRODUCCIÓ

INTRODUCCIÓ

1.       Conceptes bàsics de lingüística

La lingüística és la ciència que estudia el llenguatge. Els quatre termes que explicaran a continuació seran fets servir de manera estricta per evitar confusions: 1. Llengua, 2. Llenguatge, 3. Comunicació, 4. Parla. 

LES FUNCIONS LINGÜÍSTIQUES SERIEN ESCRIURE I LLEGIR. Les llengües de signes es pot escriu però encara no s’ha trobat. Quan volem escriure o parlar s’activa una part del cervell on s’activa la part del llenguatge.

1.1   Llengua

El terme llengua és una de les moltes llegües que hi ha en el món. Una llegua és una de les múltiples configuracions possibles que adopta el llenguatge. En la parla comuna, la gent no diferencia entre la llengua i el llenguatge. Emperò, és important que dins l’àmbit científic “llengua” es diferenciï de “llenguatge”

Una llengua és una de les 6.000 / 8.000 llengües que existeixen actualment al món.

• Una llengua és una de les múltiples configuracions“externalitzades” possibles que adopta el llenguatge.

.

 

1.2   Llenguatge

El llenguatge és la capacitat cognitiva que executa la funció lingüística. Com altres capacitats cognitives,  és executades pel cervell humà. Es separa així el llenguatge, tant que la funció cognitiva de llengua ( una de les possibles externalitzacions del llenguatge)

1.3 La parla

El terme científic parla, a  diferència de la paraula usada en converses no tècniques, fa referència a l'expressió sonora del llenguatge.  La parla es pot enregistrar i analitzar donat que és un seguit dones.

Són sons que emetem i també es poden enregistrar.

1.4 Comunicació

El terme científic comunicació és molt més extracte que la llengua, el llenguatge i la parla. Comunament on parla de comunicació, però sense estarblir-n’hi els límits.  Pràcticament tothom ha sentit parlar a l’escola del emisor, el receptor, el missatge i el canal. Aquests són els primers elements bàsics de la comunicació. No tots els éssers humans són lingüístics. Els humans són capaços de reproduir una gran quantitat de sons.

Intercanviar informació i aquí entra la comunicació no verbal 

1.5 Desenvolupament i adquisició 

Un cop clar els quatre conceptes bàsics, hom pot enfocar el desenvolupament de les habilitats lingüístiques de manera més precisa:

·         En els infants, a mesura de que es desenvolupa el cervell, es desenvolupa la seva cognició → a mesura que interacciona i desenvolupa la seva capacitat cognitiva desenvolupa el llenguatge. 

·         Dins de l’ambient social adequat (ambient humà), la capacitat cognitiva del llenguatge s’anirà desenvolupant de manera que l’infant es veu exposat davant una llengua → necessita els estímuls visuals que es fan a partir de la llum. L’infant ha de rebre els estímuls possibles. 

·         La llengua que ha adquirit l’infant podrà ser oral o de signes. En qualsevol les mateixes àrees cerebrals → S’activen totes les parts de llenguatge en el cervell. Exemple: els que parlen en llengua de signes activen les part de es mans i llenguatge en el cervell.

·         Amb el desenvolupament del llenguatge dins de la ment de l’infant,aquest tendrà  a la seva disposició de l’eina cognitiva  

·          Dins de l'ambient social adequat, la capacitat cognitiva

·         del llenguatge s'anirà desenvolupant a mesura que l'infant es veu exposat a una llengua (o més d'una).

·          La llengua que hagi adquirit l'infant podrà ser oral o de signes.

·          En qualsevol cas l'infant activarà les mateixes àrees cerebrals.

TIPUS DE LLENGÜES SEGONS EL CANAL 

2. Tipus de llengües segons el canal 

El canal de externalització és la manera en que una llengua es fa reconeixedora per el sistema de percepció humà. 

• Les llengües humanes es poden classificar de diferents maneres. Una d’elles és fixant-se en el canal d’externalització.

• El canal d'externalització es la manera en què una llengua es fa reconeixedora.

• Aquest tret ens dóna dues categories i una subcategoria.

2.1 Llengües orals 

• Mitjançant de canal oral es produeixen una gran quantitat d’unitats diferents:les vocals, les consonants, els patrons d’accentuació, els tons, l’entonació,etc
• El canal oral és el canal per defecte de les llengües
• humanes.
• No totes les llengües no tenen la mateixa quantitat d’elements: les llengües un mínim de tres vocals, però n’hi ha que en tenen més de 20 (mínim universa a, i, u).

Exemples del xinès mandarí (llengua tonal): cada paraula segons la seva entonació canvia de significat.

•  mā : mare.
•  má : sèsam.
•  mǎ : cavall.
•  mà : renyar.
•  ma : partícula interrogativa.
•  "māma mà má mǎ ma?" : Reganya la mare el cavall de sèsam?

Fonema vs So 

• El fonema s’ha definit de sa següent manera:  la unitat mínima de descripció fonològica, una entitat abstracta que no correspon amb la realitat fonològica particular i que posseeix d’una capacitat distintiva o constructiva.
•  Com es pot veure hi ha contextos on la /s/ en castellà es pronuncia (z), però això no és té en compte a cara de la semàntica. 
• Quan els humans es desenvolupen amb una deficiència auditiva, poden adquirir una llengua de signes si la societat ho disposa. Els infants que aprenen des dels primers dies el llenguatge de signes es comuniquen abans amb els seus pares.

Sinó hi ha cap situació que afecti a l’audició solem usar el canal oral. EX:  compra i comprà, tomàtec i tomatec. Els tons o l’entonació EX: Què li duries? (quina cosa li duries) Que li duries? (si li duries aquest cosa o no). Un fonema hem permet formar dues paraules noves com seria casa (lloc on vius) casa (de casa animals). El so el puc veure i el fonema no el puc veure. representa el so entre claudàtors i el fonemes entre barres. 

 2.3 Llengües xiulades 

• Existeix una subcategoria en els quals s’inclouen les llengües xiulades →  
• En qualcunes de les cultures del món s’ha trobat la necessitat de codificar la llengua mitjançant un canal amb més abast que no la veu humana. 
• Sobretot en les cultures en les quals conviuen accidents geogràfics com les muntanyes, hi ha el benefici de codificar la seva llengua mitjançant aquest canal.
•  Les llengües que són xiulades es veuen sotmeses a les limitacions del canal, que no és l’ordinari, per aquest motiu podem fer una reducció de l’inventari dels fonemes.

 És una llengua que està codificada a partir de xiulets.

2.4 La universitat de les llengües 

• Malgrat que les llengües poden arribar a tenir una aparença molt diferent una de l’altre, i malgrat que la seva configuració interna pot arribar a ser absolutament oposada l’un de l’altre, totes les llengües del món estan fetes a partir dels mateixos elements. 
•  És per tot això que qualsevol humà pot aprendre qualsevol llengua.
•  No existeix una llengua que sigui més complicada que una altra.

Qualsevol infant que pot aprendre qualsevol llengua. EX: una llengua que l’ordenar procesa la informació però aquest tipus de llengua no le podem entendre.

 

2.5 Llengües signades 

•  Quan els humans es desenvolupen amb una deficiència auditiva (sigui total o parcial), poden adquirir una llengua de signes si la societat la hi disposa.
•  Aquestes llengües tenen la mateixa complexitat estructural.
•  Desenvolupen de manera activa les mateixes àrees cerebrals per al llenguatge que els parlants de llengües orals.
•  Els infants que aprenen des dels primers dies una llengua de signes es comuniquen abans amb els seus pares.

Tipus de llengües segons la configuració morfosintàctica

3.1. Subjecte, Objecte, Verb

• L'expressió "morfosintàctica" fa referència a l'estructura d'una llengua quant a morfemes i quant a sintaxi → com es fan les frases, a més segons ordenam els tipus dels elements.
•  Les llengües difereixen entre elles de diferents maneres. Tanmateix, és possible classificar les diferents llengües del món en base al tipus, o a les classes. 
•  S'han classificat les llengües d'acord amb l'esquema de l'ordre del (S)ubjecte, (O)bjecte, (V)erb
•  També s'han classificat les llengües d'acord en com organitzen els sitagmes.
•  En català es diu "la casa", on el nucli (l'article) va davant el nom.
•  En basc o èuscar, es diu "etxea" (-a és l'article). És a dir, el sitagma està invertit→  es una decisió que es pren en comunitat EX:en Català posam l’article davant del nom.

SOV      →   41,03%    →   Llatí, japonès, koreà, grec anitc, hindi, sànscrit

SVO     →     35,44%    →  Anglès, francès, hausa, indonesi, malai, mandarí rus

VSO     →     6,90%      → Àrab, Gaèlic irlandes/escocès, filipí, Amazig turareg, Gal·lès

VOS     →    1,82%       → Malagasi, Baure

OVS     →    0,79%       →   Apalí, hixkariana

OSV     →    0,29%      →    Warao

• SVO and SOV són els ordres més freqüents entre llengües de signes.

·         SVO > JO MENJAR PA

- American Sign Language, Taiwanese Sign Language, and Brazilian Sign Language

- SOV > JO PA MENJAR

- Austrian Sign Language, German Sign Language, and Japanese Sign Language, Spanish Sign Language

Tipologi

Veim una manera d’ordenar els morfemes ( ca-sa són dos morfemes).  

3.2 Sintagma, nucli i complement

Les llengües poden tenir una distribució dels elements S, O i V diferent però mantenir una estructura semblant respecte del sintagma →  no vol dir que el sintagma tengui el mateix ordre.

 Exemple: Menja pa.

Sintagma: l’expressió sintagma ve del grec i vol dir <unió>. En lingüística un sintagma és una entitat que existeix quan es reconeix quan es reconiex la unió de dos elements. 

 El verb menja domina pa. I pa sol sortir “a la dreta" del verb. L'ordre es podria invertir si es fes èmfasi (Pa, menja!) →  sempre és el predominant

 Si el nom pa s'especifica amb un determinant (el, aquell, aqueix, un, etc.) l'ordre és fix i no es pot alterar:

 el / aquell / aqueix / un + pa

 Sintagma Determinant: [el Nucli [pa Complement]]

 La llengua basca (o èuscar) té un ordre típic de S-O-V:

·         Emakumea handia da

·         La dona alta és

 El gaèlic escocès sol tenir un ordre oracional S-O-V però l'ordre dels sintagmes és el mateix que el català:

·         Tha i na oileanach

·         És ella una estudiant

 Les situacions de monolingüisme absolut són molt escasses i infreqüents.

 Avui dia, les aules són una mostra claríssima de com la societat mostra una àmplia gamma de llengües a causa del continu moviment d'individus a través dels continents:

sino-tibetanes: xinès (mandarí, cantonès)

bantu: khosa,

semítica: àrab,

germàniques: anglès, alemany, neerlandès, afrikaans

Per què cal tenir en compte l'estructura de les llengües?

• La nostra societat ha conegut de sempre l’exiència d’altres llengües. 
•  A les nostres terres el bilingüisme no era la condició predominant fins no fa gaire (fins la II guerra mundial), però és quelcom que no es pot esquivar d’ençà que arriba l’escolarització (1) obligatòria i (2) monolingüe, precisament en una llengua que no és el català:

•  si hom viu a Catalunya Nord, el bilingüisme pot ser català-francès.
• si hom viu a l'Alguer, el bilingüisme pot ser català-italià, català-sard, sard-italià (o fins i tot hom pot ser trinlingüe!).

• si hom viu al Principat, al País Valencià o a les Illes Balears i Pitiüses, el bilingüisme pot ser català-castellà.

•  si hom viu a Andorra, el bilingüisme pot ser català-castelllà o catalàfrancès (o fins i tot hom pot ser trinlingüe!).
• És per tot això, que els mestres d’escola i els professors d'institut han de ser conscients de vegades els infants que tenen davant exposat a més de tres llengües, si de vegades els infants que tenen progenitors parla una llengua d’un altre país.
•  Carme Junyent (2009): al Principat, 297 llengües orals i 12 llengües de signes.
•  Canyelles (2012): a les Illes Balears, 162 llengües.

Illes Balears

•  Amb més de 20.000 parlants: alemany, anglès i i àrab.
•  Amb més de 10.000 parlants: gallec, francès i romanès.
•  Amb més de 5.000 parlants: amazic, italià, búlgar, i portuguès.
•  Amb més de 1000 parlants: polonès, neerlandès, quítxua, wòlof, rus, mandarí, suec, ucraïnès, guaraní, wu, igbo, tagal, bambara, eslovac, panjabi

alemany	anglès	alemany	alemany
anglès	àrab	anglès	italià
àrab	gallec	romanès	àrab
francès	alemany	àrab	romanès
gallec	portuguès	francès	francès
búlgar	francès	italià	gallec
romanès	italià	portuguès	anglès
italià	romanès	gallec	amazic
amazic	amazic	amazic	portuguès
portuguès	wòlof	neerlandès	neerlandès

 

Distribució per illes de les deu llengües amb més parlants, a banda del català i el castellà.

4. Les habilitats lingüístiques

4.1. Oir-Escoltar / Veure

• Tradicionalment s’ha posat molt d’èmfasi en el tractament de les llengües orals →

• Emperò, a les aules hom troba diversitat.

• De fet, hi troba neurodiversitat.

•  Això ha fet que sovint es digui que les habilitats lingüístiques són quatre, sense matisos.
• Els sords no oeixen → (per una pèrdua de visió) i, per tant, no “escolten” com ho fan els no sords i, de la mateixa manera, els cegs no hi veuen i per tant, no “llegeixen” com ho fan els no cegs → ells ho fan per el tacte i partir de la seva habilitat tàctil pot entendre el text pel tacte

•  Però el sords sí que veuen els signes i la seva sintaxi. I sí que paren atenció a les gesticulacions i als moviments labials → no es pot saber a partir de les expresions i ells es fitxen a partir de les expressions facial

•  I els cegs sí que desenvolupen la seva percepció tàctil i llegeixen textos escrits en Braile.
• Les habilitats lingüístiques han quedat de vegades desdoblades, de manera que tenim

·          parlar / signar (engloba tant llengües orals com signades)

·          escriure

·          llegir (engloba llegir amb la vista o amb el tacte)

·          oir-escoltar / veure (engloba tant llengües orals com signades)

• Un grup d'habilitats és natural i part del desenvolupament de l'individu, mentre que l'altre és cultural i artificial:

•  Natural: → un grup de elles es que esdevé quan es desenvolupa. Les naturals no te poden dir que hi hagi una base cultural ja que EX: a l’edat mitjana parlava en portuguès però escrivia amb llatí.

·          oir-escoltar / veure (a mesura que es desenvolupa la percepció)

·          parlar / signar (surant el

·         desenvolupament en societat)

      -  Cultural:→ perquè s’aprenen 

- escriure

-  llegir

•  Si es produeix un desenvolupament típic –no patològic– l’infant desenvolupa la seva capacitat auditiva.

• Si l’infant és sotmès a qualque mena factor que produeix un desenvolupament atípic que provoqui sordesa o una disminició auditiva important, aleshores l’infant no desenvolupa la seva capacitat auditiva en condicions normals i per tant tampoc no percep els sons de la llengua 

Fites del desenvolupament (prenatal) auditius

• El desenvolupament auditiu és un procés complex que comença ja prest durant la gestió.
• Passades les 30 setmanes d’EG  el sistema auditiu és prou com per a discriminar entre  sons de la parla i son complexos.
• Molts dels sons que percep el nounat són generats internament per a la mare: quan respira, o fa la digestió, el ritme del batec del cor i els moviments físics.
• Ja abans del naixement els infants tenen una predilecció per a la veu de la mare sobre altre veu femenina.
• El desenvolupament de l’escorça auditiva molt depenent de l’entorn acústic, com s’ha demostrat en treballs sobre humans i animals.

Procés de la percepció auditiva

• El so que capta l’orella externa passa a través del conducte auditiu extern i provoca que el timpà bategui, amb la qual cosa es crea un moviment en cadena cap al martell > l’enclusa > l’estrep  < cocle 
• Dins del conducte coclear hom troba l’òrgan de Corti. Al seu interior es troben les cèl·lules ciliades o cilis (sembla que les cèl·lules ciliades no es poden regenerar amb facilitat , així que quan hi ha una lesió o degeneració, aquesta és irremeiable) → la sordesa pot sr pre-locutiva (és aban de parlar) o pot ser post locutiva (després d’aprendre a parla)

•  El còrtex auditiu és una regió de l’escorça cerebral que s’activa durant la percepció dels sons. L’escorça auditiva es divideix en dues zones:

•  Escorça auditiva primària  A1 

• Escorça auditiva secundària o A2
• Amb exepció d’aquells que neixen sords o amb greus deficiències auditives, els humans comencen a desenvolupar el seu sentit de l’audició a l’úter matern.
• Els prematurs són especialment sensibles a renous perquè el seu sistema auditiu es troba en el període crític del neurodesenvolupament, i ja no compten amb l’escut protector dels teixits materns. 

prematurs i el llenguatge : els naixaments xón l causa de mort més important en el primer mes de vida i la causa més important de minusvalies.  

 

Procés de visió

•  L'ull humà és un dels òrgans del cos humà que participa del procés comunicatiu → perquè no és el mateix hablar cara a cara que parlar per telèfon

•  Tota la comunicació no verbal (gestos, moviments, expressions facials, etc.) és percebuda pels humans que tenen intacta la visió.
•  En referència a la visió hom pot trobar:

·          Individus que ni veueni i ni  poden oir i parlar → llengua de signes amb ajuda que li agafa la mà → vana classes aposta per poder aprendre aquest llenguatge 

·          Individus que hi veuen, però que no poden oir  (qualcuns aprenen a parlar i d'altres no) 

·          Individus que no hi veuen, però si oeixen i poden parlar 

·          Individus que ni hi veuen ni poden oir  

                La visió humana és particular en el món dels animals. N'hi ha que hi veuen colors EX: els dolfins només hi veuen gris, i n'hi ha que just perceben matisos de gris, blanc i negre EX: els cans hi veuen en blac i negre.

                 La nostra percepció visual dels objectes es basa en com es percep la llum.

enmig són els colors que puc percebre, podríem veure els ultraviolats o els raigs X però realment amb la nostre visió ordinària no podem percebre aquests tipus de visió.

• De tots els tipus d'ona, els humans en perceben una petita part, aproximadament entre els 400 i els 700 nm.

 

 • La percepció del món es basa en la percepció de la llum, la qual entra dins l'ull mitjançant una obertura al bell mig de l'iris, anomenada pupil·la (la nineta → U(és la puìla del ulls la part negre).

• L'iris és un múscul que controla la mida de la pupil·la, a fi i efecte de regular l'entrada de al llum → quan encenem un llum ens probable que ens consti adaptar-nos 

• La llum travessa la pupil·la i la resta de parts fins a la retina. unes altres anomenades bastons –que s'encarreguen de la informació sobre el blanc i el negre

·         Arriben els photoreceptors  tenim la neurodiversitat ja que no es pot distingir diferents colors

Fites del desenvolupament postnatal) de la visió

• Quan un infant surt de l’úter matern, no hi veu. Al cap d’uns dies, amb l'exposició a la llum, l’infant comença a percebre taques de llum i la seva visió anirà desenvolupant-se sempre i quan l’estímul de la llum no deixi de produir-se.
• Al primer mes, el nadó no controla el moviment ocular ( per això de vegades es pot veure que un ull va per una banda i altre per una altre). 

Els patrons d’entonació 

• L’entonació és aquella manera de modular la veu que tenen les persones, ii que fa característiques les llengües per a persones que no la parlen.
• S’ha de demostrar que, al cap d’uns dies de néixer, els nadons ja poden diferenciar el patró d'entonació de d’una altre llengua.
• D’altra banda, també s’ha analitzar la manera de plorar dels nadons acaben de néixer i els resultats mostren que els infants de mares de parla francesa ploren <amb accent> francès, és a dir, carregat la intensitat en la part del gemec.
• Però el més important de tot plegat és que el nadó ja comença a captar els diferents patrons prosòdic de les oracions afirmatives, interrogatives, exclamatives i dubitatives

4.2 Parlar / Signar

• Per a poder produir bé els sons, l’infant necessita percebre bé el so.

• Un mestre no ensenya a parlar → perquè no ensenya a parlar un mestre a parlar un mestre? Un mestre podria arribar a fer classes o sessions de com pronunciar un so, de com es diu una paraula, com es conjuga un verb o podria fer però no és el més comú. allò que saben fer els mestres es proveir l’infant d’un imout és a dir d’una entrada d’informació  en aquest cas seria la fonètica que es la vostra parla.  d’una qualitat que es considera correcte d’acord amb l'estàndard d’aquella llengua,

 • Tot i que en qualque moment podria, amb el consell d'un logopeda, ajudar l'alumne a acabar de controlar la pronúncia de qualque so → aleshores vosaltres no fareu classes de saber com corregir la posició d’una llengua si l’infant no pot fer l’erra, si enlloc de la essa sorda fa la zeta (necessitaria l’ajuda d’un logopeda → que són experts amb la producció d’aquests sons aud no són els estàndards ). com a mestres el que podeu fer és produir cada dia una quantitat de missatges sonors a través de les vostres cançons i de les vostres comunicacions, etc. 

 

• per poder produir bé els son l’infant necessita percebre bé el so →  això el que vol dir el mestre no és capaç de pronunciar bé els sons de la llengua que l’infant està aprenent, així     que l’infant no pot adquirir un so que no té. 
• El cervell  concentra el control motor el cos en una sèria d’àrees les quals s’activen a la vegada que l’infant percep un so o el vol executar 

Desenvolupament de la fonologia i la parla 

• De vegades s’ha considerat el desenvolupament de la fonologia és un procés post-natal.

·         S’ha demostrat que els nadons durant el primer mes  de vida extra uterinària ja són capaços de diferenciar entre categories fonètiques. 

·         Abans dels 18 mesos de vida extra-uterinària, l’infant ja ha practicat els seus primers sons.

·         Als 18 mesos, l’infant ja comença a produir les primeres vocalitzacions,  els primers intents de dir paraules 

Lectoescriptura

hi ha molts diferents definicions i una podria ser la següent:

• El procés cognitiu (afectua la nostre ment) mitjançant el qual l’individu descodifica un text compost de símbols (anomenam grafies), codificat en una llengua concreta, i n’extreu un significat → a través de la descodificació jo aconseguesc treure un significat. Exemple:una imatge d’una casa ens inspira a pensar que és un lloc on viu gent i això s’el sol anomenar casa.

• No sempre és un significat inequívoc. Però la descodificació ha produir sempre el mateix missatge: la paraula casa ha de ser llegida sempre de tal manera que tots els lectors entenguin que fa referència al concepte d'habitatge → no es pot relacionar la mateixa paraula amb una diferent imatge que la que tenim el principi. Exemple:no podem veure la imatge d’una casa i pensar en tomàtigues. És per aquest motiu es diu que la descodificació  ha de produir sempre el mateix missatge.

4.3 Escriure

El que feim quan escrivim es representar de manera gràfica els elements que componen una llengua concreta, les llengües que s'escriuen són normalment llengües orals. També existeixen llengües de signes que han intentat a ser escrites però no han estat gaire exitosos. 

•  L’habilitat d’escriure consisteix en representar de manera gràfica els elements d’una llengua concreta.

• Si són llengües orals, es pot fer amb un alfabet concret, sigui amb una impressió en tinta, sigui amb un alfabet tridimensional com el Braille per a cecs.
• La lectura pot definir-se com el procés cognitiu mitjançant el qual l’individu descodifica un text compost de símbols, codificat en una llengua concreta, i n’extreu un significat.

Alfabets

• D’alfabets n’hi ha molts al món. Uns impliquen escriure de dreta a esquerra (alfabet greco-llatí, però també el gòtic i d’altres), d’altres de dreta a esquerra (sistema aràbic) i d’altres de dalt a baix (sistema xinès). Qualcuns col·loquen un símbol darrere l’altre (com el grecollatí), mentre que d’altres fan agrupaments incrustant la vocal entre la consonant (sistema koreà) i d’altres superposen la vocal damunt la consonant (passa sobretot en els sil·labaris) → normalment solem trobar cultures que les llengües de les quals s'escriuen d’equerra a dreta, però això no té perque ser una constant.

Hangul

Sistema d'escriptura coreà Aquests blocs es disposen horitzontalment d'esquerra a dreta o verticalment de dalt a baix  

Sil·labari Cree

ᐁ [e] ᐃ [i] ᐅ [o] ᐊ [a]

ᐯ [pe] ᐱ [pi] ᐳ [po] ᐸ [pa]

ᑌ [te] ᑎ [ti] ᑐ [to] ᑕ [ta]

La vocal marca la direcció del símbol

Alfabets

• Tots els sistemes d’escriptura tenen avantatges iinconvenients.

• Qualcunes llengües s’escriuen intentant fer una referència molt aproximada –perfecta no pot ser del tot– als sons que hom pronuncia i escriuen per a cada so una lletra

4.4 Llegir

• La lectura és apresa en la majoria de casos per infants.

• Els mestres segueixen un determinat sistema –sovint una barreja de sistemes– per a ensenyar l’infant.

• Si la llengua que es vol aprendre a escriure compta amb un estàndard proper a la forma fonètica, aleshores se sol ensenyar primer les lletres una per una i després combinacions de lletres.

• Si l’estàndard no és gaire proper a la forma fonètica, aleshores l’infant (o l’adult) haurà de fer més treball de memòria.

• No de bades a països anglòfons i francòfons, existeixen de fa molt concursos de lletrejar, precisament perquè no és sempre fàcil ni intuïtiu com s’escriu una paraula en aquestes llengües.

• Hi ha gent adulta a tots els països d'Europa que no saben llegir ni escriure.

• De vegades, per una escolarització deficient, o per un escàs domini de l'idioma, o per trastorns de l'aprenentatge, discapacitat, etc. En relació a això ha sorgit la iniciativa "lectura fàcil" que intenta donar resposta a aquest fet.

• Hi ha gent adulta a tots els països d'Europa que no saben llegir ni escriure.

• De vegades, per una escolarització deficient, o per un escàs domini de l'idioma, o per trastorns de l'aprenentatge, discapacitat, etc. En relació a això ha sorgit la iniciativa "lectura fàcil" que intenta donar resposta a aquest fet.

Lectura Fàcil

• És una resposta sorgida fa devers 30 anys a una demanda de certs col·lectius socials que no sabien llegir. Des de la IFLA (International Federation of Library Associations and Institutions) i des de la Inclusion Europe, es creà el grup de treball Easy to Read que promogué unes directrius adreçades a promoure la lectura en tots els col·lectius desfavorits. Aquesta iniciativa tingué un ampli ressò a Suècia i Holanda.

• Segueixen les directius internacionals de l'IFLA, que es poden resumir en:

• Llenguatge senzill, precís i directe. Lletra grossa i clara.

• Ordre cronològic de les històries. Marges sense justificar, interlineat generós. Una idea en cada frase.

• Una sola línia argumental. Ordre sintàctic bàsic de l'oració. La línia no es justifica al marge dret perquè sigui més fàcil canviar de línia… http://www.lecturafacil.net, de Barcelona. També existeix l'Associació Lectura Fàcil Illes Balears.

Procés de lectura

• Durant la tasca lectora, els seus ulls fan una sèrie de moviments, com “salts”.

• No llegim des d’un punt fins a un altre sense interrupció de manera lineal, sinó que els ulls humans van fen salts a una velocitat bastant alta (duren uns 30 milisegons).

• Aquest són els anomenats moviments sacàdics (una longitud de 8 caràcters), els quals s'alternen amb períodes de fixació (els quals duren uns 200 milisegons).

• Les fixacions són importants durant la lectura perquè és durant aquest moment que el cervell recapta informació i la desa durnat un breu temps (250 milisegons) a la memòria icònica (com si fos un magatzem).

• D’aquí se’n selecciona la informació més important i aquesta és tramesa a la memòria de treball. I és aleshores quan comença el processament lingüístic.

Tipus de paraules

• Paraules conegudes

• Paraules desconegudes

• Pseudoparaules (paraules inventades)

• Paraules irregulars

La natura de les paraules juga per tant un paper important durant la lectura.

TEMA 5 → Desenvolupament del llenguatge

5.1. Desenvolupament de la percepció de sons

• Més enllà d’aprendre la correcta execució d’un so, l’infant primer l’ha de poder percebre. A més a més, els sons no s’aprenen per separat: un progenitor o tutor no li mostra el ventalls de sons per separat (tot dient “això és una [a], això una [e], aquesta és la “e” oberta, mira [ɛ]”), sinó que venen agrupats en tirallongues de sons, és a dir, en paraules.
• Les paraules a les quals l’infant s’exposa, tampoc no solen venir per separat.
•  La gent els parla emetent una tira fònica.
• • A poc a poc l’infant comença a assimilar (inconscientment) que hi ha noms, verbs, articles.
• Per exemple, els pronoms febles en català, poden anar davant o després del verb:
• 1. He vist el cotxe al garaig.
• 1.L’he vist al garaig. (abans del verb)
• 2.L’hi he vist. (després del verb)
• Però no tot s’aprèn alhora.
• Precisament perquè el petit cervell de
• l’infant segueix el seu curs evolutiu, no tot pot ser captat i assumit alhora.
• En cada etapa es poden assumir i integrar una sèrie de coses.

Fites del desenvolupament (postnatal) de la visió

• Quan un infant surt de l’úter matern, no hi veu.
•  Al cap d’uns dies, amb l’exposició a la llum, l’infant comença a percebre taques de llum i la seva visió anirà desenvolupant-se sempre i quan l’estímul de la llum no deixi de produir-se.
•  En el cas dels infants sords, la visió és primordial, ja que serà el canal principal a través del qual rebrà informació lingüística.
• Primer mes: el nadó no controla el moviment ocular
• Segon mes: ja controla els moviments i comença a distingir colors
•  Quart mes: la percepció de la profunditat comença a ser evident i ja mouen mans per agafar objectes.
• • Cinquè mes: el nadó entén la permanència dels objectes
• • Vuitè mes: el nadó ja veu amb la claritat i profunditat d'un adult.

•  

5.2. Desenvolupament de la fonologia i de la parla

Desenvolupament de la percepció de sons

• Amb l'excepció d'aquells que neixen sords o amb greus deficiències auditives, els humans comencen a desenvolupar el seu sentit de l'audició a l'úter matern. (com ja s'ha explicat a les Pràctiques sobre llenguatge abans de nèixer)

Els patrons d’entonació

• L’entonació és aquella manera de modular la veu que tenen les persones, i que fa característiques les llengües per a persones que no la parlen.
•  Formalment: l’entonació és una modulació del F0, la freqüència fonamental de la veu. L’F0 pot ser detectat amb un programa d’anàlis de la veu

Diferències en el plor, possiblement influïdes per la llengua materna. Mampe et al. (2009)

La càrrega d’energia és diferents entre infants francesos i alemanys. S’ha relacionat amb el patró d’accentuació de

Fonologia

• S'ha demostrat que els nadons durant el primer mes de vida extra-uterina ja són capaços de diferenciar entre categories fonèmiques (Eimas 1971). Per exemple entre

/b/ bilabial sonora

/p/ bilabial sorda

•  Cap al mig any de vida els infants diferencien entrevsíl·labes accentuades i no accentuades
•  Als 18 mesos (potser i tot una mica abans) l’infant ja comença a produir les primeres vocalitzacions, els primers intents de dir paraules. Solen ser síl·labes com “ga”, “ba”.
•  Vegeu esquema penjat a l'assignatura per al desenvolupament dels sons.

Fonètica

• • A les 23-25 setmanes dins l'úter, l'os hioïde i la laringe del fetus estan en una posició alta en relació a les cervicals de les vèrtebres.
•  El descens de la laringe es produeix entre el naixement i els 24 mesos de vida extra-uterina

Adquisició dels sons del català

• 2 anys: vocals (set en català occidental, vuit en català oriental)

·          [a], [e], [ɛ], [i], [o], [ɔ], [u] i en català oriental ambé la [ə].

                 3 anys: nasals [n], [m], [ŋ] “àncora”,

                 3 anys: sons oclusius (amb tancament)

                 Excepció: [d], que apareix als 4-5

                 3 anys: fricatius i africats,

·          Excepció: [ʃ], que apareix als 4-5

·          [ʒ], [dʒ] i [z] apareixen als 7 anys de vida

·          [dz] apareix cap al setè any de vida

                 3 anys:

                 [ɾ] i la [l] als 3 o 4 anys.

                 [r] sol costar més, cap als 6 o 7 anys.

                 [ʎ], segons Bosch, cap als 4 o 5.

                Palatal en retrocés [ʎ]. Els mestres poden ser-ne un bon exemple.

                 Aquest joc es farà en aquell lloc.

5.3. Desenvolupament de la semàntica

Semàntica

• La semàntica del llenguatge és la capacitat per a processar unitats de significat.
•  El significat en el llenguatge pot ser creat en unitats molt petites i independents o per mitjà de combinacions d'unitats, creant macro-unitats semàntiques

Exemple: Taula

•  taul-: objecte que té una superfície
•  -a: gènere femeni
•  taula – o almanco la majoria de les taules – no té cap mena
•  “Taula” no té cap atribut que denoti la feminitat. La classificació i etiquetatge de mots entre masculins i femenins és una classificació artificial que ajuda els lingüistes i filòlegs a treballar amb les paraules d'un idioma.
• Els infants, a través de l'exposició a la llengua de les persones del seu voltant, van adquirint el significat de les araules, dels morfemes, però també el significat creat a través de la unió de dues o més paraules.
• Sinonímia: "banc", que pot tenir, com a mínim, fins a 4 significats en la parla popular dels catalans:
•  Banc, eina per seure-hi
•  Banc de peixos (o altres animals)
•  Banc com a entitat financera
•  Banc de fusters, semblant a una taula, amb calaixos i una premsa al costat.

Maternès

• El maternès és una variant social de la llengua que fan servir els tutors d'un infant.
•  Es dirigeixen al nadó o a l'infant tot fent servir expressions aparentment més senzilles des del punt de vista sintàctic i fonètic.

Ontogènia de la semàntica

• No és fàcil determinar l'adquisició de la semàntica.

·          Els infants poden demostrar que han adquirit el significat d'un mot, encara que no el pronunciïn.

·          La majoria de conclusions es basen de fet en la producció verbal.

                 9 mesos d'edat: comprenen els primers mots.

                 capaços de respondre al seu nom

                 dirigeixen la seva atenció cap a qui se'ls adreça.

                 Mots-ordre, com no, són entesos

                12 mesos d'edat es comencen a emetre allò que s'anomenen protoparaules

·          expressions, monosil·làbiques o bisil·làbiques,

                 l'infant concentra l'atenció en un element concret (sigui una persona o sigui un objecte), i s'hi adreça mitjançant una expressió sonora.

                La major part d'expresions lèxiques són noms/

                substantius

                 Poden estar relacionats amb mots existents o poden ser d’invenció pròpia

                L'etapa que comprèn entre els 18 i els 24 mesos (aproximadament) ha estat anomenada fase lèxica.

                 Durant aquesta fase s'esdevé allò que ha estat etiquetat com explosió lèxica.