miércoles, 23 de junio de 2021

PROJECTE DE MILLORA DE L’ALIMENTACIÓ

 

PROJECTE DE MILLORA DE L’ALIMENTACIÓ Educació musical i corporal de segon d’educació infantil PETRA ALORDA RAMIS

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ ...............................................................................................................3

2. JUSTIFICACIÓ..................................................................................................................4

3. CONTEXT........................................................................................................................5

4. OBJECTIUS.....................................................................................................................6

5. METODOLOGIA..............................................................................................................7

6. TEMPORALITZACIÓ........................................................................................................8

7. ACTIVITATS

1 Piràmide alimentària ...................................................................................10

2 Graella d’aliments consumits a casa............................................................11

3 Vídeo...........................................................................................................12

4 Els berenars ................................................................................................13

5 Som cuiners (pinxos)...................................................................................14

6 Els aniversaris ............................................................................................15

8. TALLERS AMB PARES

1 Guacamole .................................................................................................16

2 Panets ........................................................................................................16

3 Galetes d’oli ...............................................................................................17

4 Sucs naturals ..............................................................................................18

5 Amanida de fruita ......................................................................................18

6 Humus ........................................................................................................18

7 Crema de garroves .....................................................................................18

8 Crespells ......................................................................................................19

9. AVALUACIÓ.................................................................................................................20

10. BIBLIOGRAFIA ............................................................................................................21

1. Introducció

El que hem de comentar es que l’etapa de l’edat infantil és un moment clau per poder començar amb la bona alimentació . Per poder seguir amb aquest bon estil de vida s’ha de saber la quantitat dels distints aliments que s’han d’ingerir durant tot un dia. Els bons hàbit sempre comencen a aquesta etapa.

Podem comentar que en ocasions trobam un desequilibri alimentari que consisteix fonamentalment en un abús de consum de productes industrials amb un nombre excessiu de greixos i sucres i la falta de consum de productes o aliments naturals com puguin ser les fruites, les verdures o els peixos. Un altre aspecte que és molt important a treballar i no es té gaire en comte és el consum d’aigua per poder estar ben hidratat. Hem de dir que avui en dia alguns nins consumeixen molt de menjar ràpid o bollaria. La meva proposta és per intentar millorar aquest fet amb l’alimentació més saludable és a causa de que hi ha nins amb sobrepès.

Així que nosaltres com a mestres hauríem de conscienciar als infants perquè tenguin una bona alimentació amb menjar més saludable i a més que facin exercici físic ja que els infants van més en cotxe que a peu o amb bicicleta. També hem de dir que tenir una vida saludable o no, el que provoca és una seria de conseqüències que perjudiquen al nostre estat de salut i també influeix a la nostre vida.

Podem observar que a n’el segle XXI el tema de l’alimentació ha guanyat força ja que les persones poden tenir més coneixements sobre el tema i les seves repercussions que té en el nostre cos i a la nostre salut, però realment encara que sabem la teoria no la posam a la pràctica.

2. Justificació

Podem parlar d’una escola on la problemàtica seria una alimentació saludable. Jo crec que pot esser útil aquest tema perquè tant els nins com els adults, amb una alimentació adequada, puguin tenir més energia a l’hora de realitzar alguna tasca. El que pretenc aconseguir amb aquest projecte és que els nins portin per berenar un menjar més saludable i no tanta bollaria industrial.

El meu treball està basat amb activitats perquè entenguin que és una bona alimentació i ensenyar als pares a fer uns bons aliments per berenar. El meu treball estaria estructurat amb:

Nocions sobre els aliments, vídeo de bons hàbits alimentaris per dur a terme activitats físiques i tallers amb els pares (receptes de cuina).

Un aspecte importantissim per inculcar als nostres alumnes és que una bona alimentació suposa tenir una bona condició física a l’hora de fer esport. Per cuidar la meva salut física començarem cuidant l’alimentació.

3. CONTEXT ON VOLEU DUR A TERME L’EXPERIÈNCIA

Parlam d’un centre d’educació infantil i primària situat a un poble del pla de Mallorca que té uns 3.500 habitants. El municipi està format pel casc urbà i diversos llogarets. El centre està situat devora el poliesportiu del poble i l’escoleta municipal.

L’edifici ( de construcció recent) és de dues plantes però té un ascensor, ja sigui per infants que vagin en cadira en rodes o per un nin que s’hagi romput el peu i vagi en crosses. Al pis superior podem trobar les aules de segon cicle, l’aula d’anglès, d’informàtica i plàstica . Al pis de baix hi ha les aules d’infantil, primer cicle, sala de pisco, música, el gimnàs, cuina, menjador, despatxos i àrees exteriors esportives o d’esplai.

Aula de psicomotricitat Terrassetes de les aules

Cuina Pati

Pati Pavelló

Pantalla digital Aula de música

Per una banda trobam una població originària de la zona i per altre banda nouvinguts procedents de la ciutat. La majoria de pares es dediquen al sector de serveis (terciari) i un petit tant per cent al primari. La majoria fan feina fora del poble. El poble no té industries i la seva activitat comercial es basa petits comerços.

El grup classe està format per 16 infants (6 nines i 10 nins). És un grup molt participatiu, amb ganes d’aprendre i un poc mogut. Hi ha un infant en necessitats educatives especials que rebrà suport de A.L., P.T. i A.T.E.

Aquest projecte que he proposat va dirigit tant a alumnes com a pares ja que hi ha una activitat amb la seva participació.

4. OBJECTIUS GENERALS DEL PROJECTE

 Gaudir i despertar d’interès per la cuina i els seus utensilis

 Experimentar i conèixer aliments sans i les seves varietats

 Utilitzar progressivament els estris de cuina més adients a cada recepta per a millorar la psicomotricitat fina

 Millorar l’alimentació en els berenars

 Sensibilitzar a les famílies sobre la necessitat sobre la necessitat de portar un berenar saludable.

 Gaudir de l’elaboració de receptes i la manipulació d’aliments.

 Crear un ambient a l’escola que fomenti l’alimentació saludable.

5. METODOLOGIA DEL PROJECTE

Aquest projecte es treballaria bàsicament a cinc anys, però es fa extensiu a tot el centre.

RECURSOS HUMANS: la tutora, la mestra de suport, A.T.E., el cuiner-a de l’escola i els pares.

ESPAI: l’aula i la cuina del menjador de l’escola.

TEMPS: el projecte es durà a terme durant tot el curs però amb més intensitat durant el primer trimestre.

AGRUPAMENTS: treball individuals per la recerca d’informació i treball amb equips cooperatius.

Mitjançant aquest projecte no només treballam conceptes alimentaris, sinó que també desenvolupam les matemàtiques (mesura) ,la lectoescritura (notes als pares) i les relacions socials (equips cooperatius i els pares).

NÚMERO D’ALUMNES: el grup classe és de 16 infants i feim quatre grups de cooperatiu.

A la reunió de principi de curs s’informarà els pares d’aquest projecte (berenars, aniversaris i talles amb els pares).

MATERIALS : estris de cuina a més de plats i tassons sempre de plàstic reutilitzable i d’un color diferent per cada equip, davantal, un barret de cuiner, la compra dels ingredients necessaris per l’elaboració de les receptes i material audiovisual.

6. TEMPORITZACIÓ

SETEMBRE

DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES

DIJOUS

DIVENDRES

1

2

3

4

7

8

9

10

11

14 Reunió per avisar els pares del projecte

15

16

17

18

21

22

23 Aniversari

24

25

28

29

30

OCTUBRE

DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES

DIJOUS

DIVENDRES

1

2

5

6

7

8

9

12

13

14

15

16 Taller amb els pares

19

20

21 Aniversari

22

23 Taller amb els pares

26

27

28

29

3O taller amb els pares

9

NOVEMBRE

DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES

DIJOUS

DIVENDRES

2

3

4

5

6 Taller amb els pares

9

10

11

12

13 Taller amb els pares

16

17

18

19

20 Taller amb els pares

23

24

25 Aniversari

26

27 Taller amb els pares

30

DESEMBRE

DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES

DIJOUS

DIVENDRES

1

2

3

4 Taller amb els pares

7

8 FESTA

9

10

11

14

15

16 Aniversari

17

18

21

22

23 VACANCES

24

25

28

29

30

31

Dies dedicat a treballar el projecte: dilluns i dimarts.

Aniversari: un pic al mes (dimecres)

Taller de pares (divendres)

7. Activitats

Objectius

 Adquirir adequadament vocabulari d’aliments saludables .

 Classificar els distints aliments en base a la piràmide d’alimentació.

 Enumerar el tipus d’aliments que mengen a casa.

 Prendre consciència dels beneficis d’una bona alimentació

 Fer un llistat d’aliments que ingereixen a casa.

 Familiaritzar als alumnes amb els conceptes sobre l’alimentació

Activitat 1 :Piràmide alimentària (2 sessions)

Proposam als infants dur catàlegs d’alimentació de casa. Una vegada els han duit triarem els aliments i els retallarem amb equip cooperatiu. Quan ja tenim els aliments retallats el que feim és classificar-los per grups d’aliments. Després miram la imatge de la piràmides alimentària i cada grup realitza la seva. Quan ja tenen acabada la piràmide el portaveu de cada equip posa en comú amb els altres grups quins aliments consideren més saludables i quins no.

Activitat 2: Graella d’aliments consumits a casa (2 sessions)

Activitat proposada: cada infant se’n durà aquesta graella a casa ( que hem posat en comú a l’aula) i durant una setmana anotarà amb retxetes els aliments que consumeix. Deixarem graelles en blanc perquè els alumnes puguin posar altres tipus d’aliments que consumeixen. Finalment amb ajuda dels pares contaran les retxes i posaran el nombre corresponent.

Cada equip cooperatiu treballarà primer per parelles i després es juntarà tot el grup per parlar dels aliments que més es consumeixen a casa. Finalment el portaveu de cada equip ho comunicarà el grup classe. Entre tots farem una llista dels aliments més consumits a casa.

Nom de l’aliment

Quantes vegades en menges a la setmana?

Total

Pa

Cereals

Pasta

Arròs

Verdures i hortalisses

Fruita fresca

Fruita seca

Iogurt i formatge

Llet

Ous

Carn

Peix

Llegums

Bollaria industrial

Menjar casolà fet amb farina

Activitat 3 : vídeo sobre l’alimentació saludable (2 sessions)

Visualitzam a la pissarra digital un vídeo que ens explica que el és bo per alimentar-se de manera saludable i així per poder jugar amb els companys o fer esport. https://www.youtube.com/watch?v=cFUaHGlF0Dk

Una vegada visualitzat el vídeo a la pissarra digital en gran grup feim una conversa sobre el que hem vist. Prosam que per equips preparin una petita dramatització (utilitzant els aliments del racó de la casa) del que passaria quan feim esport (futbol, basquet, tenis o atletisme) i duim una alimentació poc saludable.

Activitat 4: Que duim per berenar cada dia? (2 sessions)

Objectius

 Esbrinar per equips els berenars més adequats i posar-ho en comú.

 Elaborar una carta pels pares del que hem decidit.

 Reciclar les restes de berenar al contenidor adequat (tenint en compte el color).

La primera part de l’activitat és que per equips de cooperatiu han de pensar el que poden dur per berenar cada dia.

El portaveu de cada equip dirà la seva proposta de berenar diari i entre tots esbrinarem si els aliments elegits són saludables o presenten un excés de sucre o greixos. Podem recordar quins aliments són més saludables (pa, cereals, iogurt, formatge, llet, fruita fresa i fruita seca) a l’hora de berenar a l’escola i després entre tots decidim que podem dur per berenar durant tota la setmana i quans de dies de cada aliment per menjar un poc de tot. Tendrem en compte la recollida selectiva sobre tot en el cas d’envasos.

El mestre comenta que es millor dur una carmanyola per no usar tant de paper d’alumini o film de plàstic i un torcaboques de tela.

A l’aula contam amb quatre contenidors de diferent colors (blau, groc, negre i el marró) per classificar les restes dels berenars.

Finalment decidim entre tots fer un escrit als pares, perquè es convinent dur com a mínim un pic a la setmana lactis, dos pics a la setmana d’aliment fets amb farina integrals i és obligatori dur fruita fresca un pic a la setmana, però es recomanable dur fruita dos dies a la setmana o dur una petita peça de fruita que acompanyi el berenar. Quan ja hem elegit que és més convenient per berenar entre tots els alumnes de la classe pensam que podem escriure una nota per informar als pares de la nostre proposta.

Hem de dir als nins que és recomanable que en arribar casa, amb ajuda dels pares, anotin a una graella o un calendari el que poden dur cada dia per berenar. Sempre hem recordar que aquests tipus de berenars és voluntari.

Anam a veure la directora per proposar la nostre idea de berenars i si ho pot fer a nivell de centre.

Exemple de la graella.

DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES

DIJOUS

DIVENDRES

LACTIS

PANET

FRUITA

GALETES D’OLI

FRUITA

14

Activitat 5: Som cuiners (pinxos de fruita) (1 sessió)

Objectius

 Utilitzar l’estri adequat per l’elaboració de la recepta (ganivet de plàstic reutilitzable).

 Desenvolupar l’habilitat óculo-manual per tallar fruita i col·locar-la al pal.

 Fer una seriació amb les diferents fruites.

 Anomenar correctament el vocabulari de les fruites que usam.

 Gaudir d’elaboració i consum d’una recepta feta per nosaltres.

Un dia de la setmana, preferible el dimecres que hi ha mercat, acordam que farem pinxos de fruita. Anam el dimecres a la plaça on es fa el mercat i compram raïm, maduixa i plàtan. Quan ja tenim la fruita tornam a la classe per poder fer el pinxos. Treure’m els plats de plàstic dur, uns ganivets que també són de plàstic dur per tallar la fruita i els pinxos de fusta on es posa la fruita . Quan els encarregats ja han repartit tot el material, es el moment de començar l’activitat.

He proposat fer una seriació (voluntària) que seria raïm, plàtan i finalment maduixa. Quan ja tothom hagi acabat de fer els pinxos de fruita amb la seriació o sense passarem a menjar-nos aquests pinxos tan saludables per acompanyar el berenar i donar l’opció als nins que si volen menjar el seu berenar duit de casa poden.

Activitat 6: Aliments pels aniversaris (2 sessions)

Objectius

 Fer una noteta pels pares.

 Conscienciar a les famílies respecte als aliments adequats pels aniversaris.

Celebram els aniversaris un pic al mes sempre que possible defora de l’aula. Pels aniversaris sempre usam plats, tassons i coberts reutilitzables.

Després d’haver fet tantes activitats i saber molts de conceptes sobre la bona alimentació, proposam amb els infants que pels aniversaris envers de dur aliments comprats que tenen molt de sucre o no són saludables , poden dur menjar elaborat per ells i els seus pares. Entre tots feim una noteta dirigida als pares amb les propostes de menjar pels aniversaris (millor galetes casolanes i no comprades el supermercat).

Una proposta seria que portàssin suc de taronja natural o una coca dolça casolana o pizza o coca amb verdura o una palangana de fruita del temps (sempre respectant les al·lèrgies i diverses intoleràncies) però sempre esteim oberts a noves propostes dels pares.

Sempre que hàgim de celebrar els aniversaris avisarem prèviament als pares per di els infants volen dur el seu propi berenar.

7. Tallers amb els pares per l’elaboració de plats casolans (8 sessions)

Objectius

 Fomentar la participació activa dels pares a l’escola.

 Gaudir d’activitats de cuina conjuntes amb els pares.

 Elaborar amb ajuda dels pares receptes casolanes per berenar.

 Tastar les receptes cuinades.

 Utilitzar amb ajuda dels pares els estris de cuina.

 Prendre consciència de la importància de les mesures a l’hora d’elaborar una recepta.

Per poder millors els berenars proposam fer tallers de cuina casolana amb els pares un pic al mes durant el primer trimestre. L’objectiu és que els pares i els infants tenguin més alternatives a l’hora de triar i elaborar els seus berenars.

No és necessari que tots els pares venguin a cada taller sinó que s’organitzaran per poder venir al menys a un taller. Prèviament informarem de les dades d’aquest tallers perquè els pares es puguin planificar.

Les propostes de tallers són:

1. Guacamole

Ingredients:

 2 alvocats

 1 tomàquet

 1/2 ceba

 1/2 llimona

 2 fulles de coriandre

 1/2 cp de sal

Elaboració:

Talla el tomàquet a daus i pica la ceba i les fulles de coriandre.

Barreja les verdures amb l’alvocat i afegeix-hi el suc de mitja llimona i la sal.

Barreja-ho bé fins que obtinguis una pasta cremosa.

2. Pa o panets casolans Ingredients: 375 grams de farina Bauernbrot (barreja de blat i sègol) 20 grams de sucre 1 ou petit 150 ml. d’aigua 50 ml. de llet tèbia 22 grams de mantega a temperatura ambient 10 grams de sal No posem llevat perquè la farina Bauernbrot ja en porta

Elaboració: Comenceu tamisant la farina i la sal dins d’un bol fondo, feu una espècie de clot i afegiu-li la mantega i l’ou, ho remeneu tot ben remenat i per últim hi afegiu els ingredients líquids. Barregeu fins que aconseguiu una pasta que sigui ferma i enganxosa, llavors, prepareu la superfície de treball, per exemple el mabre o la taula de la cuina, i enfarineu-la. Poseu sobre ella la massa i comenceu a pastar fins que vegeu que es queda elàstica i brillant. Quan vegeu que la massa ja esta a punt, formeu una bola i col·loqueu-la en el bol fondo que heu usat al principi. Cobriu-la amb un drap net i deixeu-la reposar fins que vegeu que dobla el seu volum, depenent de la temperatura i de la humitat, ambiental trigarà entre 1 i 2 hores (aprox.). Per comprovar si la massa ja està a punt, pressioneu-la amb un dit i si la vostra empremta es manté uns instants, ja està llesta. Llavors torneu-la a pastar i feu varies peces en forma de bola d’uns 50 o 70 grams depenent de la mida que es vulguin els panets i torneu a cobrir-les amb un drap. Deixeu que fermentin fins que novament tornin a duplicar el seu volum, aproximadament 1 hora més, llavors ja podeu preparar el pa per enfornar-lo, fent un tall a cada bola en forma de creu o diametralment. El forn ha d’estar pre-escalfat a 220 º C i haureu de posar un recipient amb aigua per donar-li humitat. Introduïu la safata amb els panets, al cap de 20 minuts traieu-li l’aigua i deixeu-ho coure 15 minuts més. Llavors reduïu la temperatura a 190 º C i mantingueu-la durant la resta de cocció; tot dependrà del tipus de forn.

3. Galetes d’oli Ingredients – 110 g d’aigua tèbia – 100 g d’oli d’oliva – 1/2 culleradeta de sal – 15 g de llevat de forner – 330 g de farina fluixa (normal) Temps d’elaboració: 20 minuts de preparació + 1 hora fermentació + 1 hora i mitja de cocció al forn. Amb aquesta recepta en surten devers 40 (d’una mida una miqueta més gran que les galetes petites). Preparació Foneu el llevat dins l’aigua tèbia amb les mans fins que estigui ben dissolt. Afegiu-hi l’oli i la sal i mesclau-ho. Incorporau la farina a poc a poc i pastau una estona. Formau una bolla i deixau-la tovar dins un recipient tapat amb un plàstic. Quan vegeu que s’ha estufat i duplica pràcticament el volum inicial (una hora o més; depèn de la temperatura ambiental) tornau-la a pastar una estona i feis una bolla. Aplanau-la amb l’aprimador procurant que quedi d’un gruix uniforme (mig dit). Amb un tassonet petit (dels de licor) o un motllet circular de la mida que us agradi, tallau la pasta per donar forma a les galetes com si féssiu crespells, però més petits. Preparau una llauna grossa. Folrau-la amb paper sulfuritzat o untau-la lleugerament d’oli. Col·locau-hi les galetes damunt, a prop unes de les altres, però que no es besin, perquè s’inflen

18

un poc en coure. Deixau-les tovar dins el forn apagat o en un lloc on no hi hagi corrents d’aire. Quan hagin tovat, treis la llauna del forn i enceneu-lo a 170º. Amb una forqueta de postres, punxau dues vegades, paral·lelament, el centre de cada galeta. No heu d’arribar fins a baix, només fins a la meitat. Quan el forn hagi arribat a la temperatura indicada enfornau-les. El temps de cocció oscil·la entre 50 i 60 minuts. Les heu de veure ben dauradetes abans de treure-les del forn. Nota: Les podeu conservar dues setmanes dins capses o pots hermètics sense que perdin la textura cruixent ni se’n desvirtuï el sabor. Si seguiu la recepta amb les quantitats assenyalades, us en sortiran devers 40 (d’un diàmetre d’ aproximadament 3 cm). Si en voleu fer més, ajustau proporcionalment les quantitats.

4. Sucs de fruita natural i del temps

5. Pinxos o amanida de fruita

6. Humus de llegums

Ingredients per a 4 persones

400 g de cigrons cuits

3 c.s. de tahini (pasta de sèsam)

El suc de mitja llimona

2 c.s. d’oli d’oliva verge extra

Opcional: ½ o 1 gra d’all

Opcional: comí, coriandre

Sal

Preparació de l’humus casolà

Per tal que l’humus casolà quedi més fi, l’ideal és retirar la pell que cobreix els cigrons. No és imprescindible, però sempre queda millor. Una bona manera de retirar aquesta pell és, tant si els heu comprat cuits com si els heu cuit a casa, submergir-los en aigua bullent 2 minuts i immediatament després submergir-los en aigua freda. El xoc tèrmic farà que la pell exterior es desenganxi, floti i així es pugui retirar molt fàcilment.

Posar els cigrons amb la resta d’ingredients en el vas de la batedora elèctrica i triturar fins obtenir un puré homogeni, ni massa dens ni massa líquid. Tastar i rectificar el punt de sal si fos necessari.

Si veiem que ens queda l’humus casolà massa dens, afegir un rajolí petit d’aigua i tornar a triturar. Anar jugant molt poc a poc amb l’aigua fins obtenir la textura desitjada.

L’humus casolà es pot servir tebi o fred, acompanyat si es vol d’una mica de pebre vermell per sobre i un rajolí d’oli d’oliva.

7. Crema de garrova Ingredients: 6 cullerades de farina de garrofa, 6 cullerades de cacau pur en pols, 100g d’avellanes torrades i picades, 5 cullerades d’oli d’oliva, 200ml de llet de civada i 1 cullerada de fulles seques d’estèvia. Com ho fem?

1_ Escalfem la llet de civada i infusionem les fulles d’estèvia durant 5 minuts. 2_ En un bol, barregem la farina de garrofa, el cacau i les avellanes (en pols). 3_ Hi afegim l’oli i la llet. Triturem fins aconseguir una mescla homogènia. 4_ Reservem a la nevera en pots hermètics. Penseu que al refredar-se agafarà més consistència. Notes: La qüestió és que hi hagi 12 cullerades en total de garrofa/cacau, podeu fer la proporció que més us agradi

8. Crespells

Ingredients:

1 kg de farina

300 g de saïm

300 g de sucre

2 vermells d’ou

1/2 tassa d’aigua

172 tassa d’oli

Suc de 2 taronges

Preparació

Els crespells són uns dels postres típics de Pasqua.

Per fer la pasta hem de mesclar els ingredients dins un bol i perquè sigui més bo de mesclar, podem fondre el saïm dins una carmanyola.

En tenir la pasta, escamparem una mica de farina damunt la taula i estirarem la mescla amb un corró fins a deixar-la de mig dit de gruixa. Després la tallarem amb l’ajuda d’un motlle i l’enfornarem uns 20 minuts a 160º al forn.

8. AVALUACIÓ DEL PROJECTE (ABANS, DURANT I DESPRÉS)

Abans de començar el projecte sempre partim de les idees prèvies que tenen els infants. Avaluarem tant el treball individual com el treball en equip cooperatiu.

No tant sols avaluarem els conceptes específics d’aquests projecte sinó també les altres matèries que hi treballam.

Ítems a avaluar:

NOM:

ÍTEMS A AVALUAR

SEMPRE

A VEGADES

QUASI MAI

He adquirit el vocabulari nou

Tenc habilitat utilitzant els estris de cuina

Mostro interès per les activitats culinàries

Gaudeixo elaborant noves receptes

Identifico aliments saludables i no saludables

Reciclo adequadament les restes del berenar

M’agrada ajudar, col·laborar i cooperar

Assumeixo el meu càrrec dins l’equip

Valoro l’ajuda del meus companys

Biografia

https://www.ecoliteracy.org/download/understanding-food-and-climate-change-interactive-guide

https://repositori.udl.cat/bitstream/handle/10459.1/66102/mollec.pdf?sequence=1&isAllowed=y

https://saludextremadura.ses.es/filescms/web/uploaded_files/CustomContentResources/Gu%C3%83%C2%ADa%20de%20alimentaci%C3%83%C2%B3n%20para%20centros%20escolares.pdf

https://www.hola.com/ninos/2016090588133/cumpleanos-en-el-colegio-ideas/

https://www.youtube.com/watch?v=cFUaHGlF0Dk

Guacamole

https://www.veritas.es/ca/guacamole/

Panets

https://irreductibles.cat/2012/panets-dhamburguesa/

Galletes d’oli

https://gastronomicament.cat/es/recepta/recepta-galetes-d-oli

crema de garrova

https://tastarutes.wordpress.com/2014/11/18/una-nutella-diferent-amb-farina-de-garrofa-rebost-gourmet/

hummus

https://www.factorgastronomic.com/ingredient-principal/receptes-de-llegum/recepta-hummus-casola/

TEMA 6 ALIMENTACIÓ I SALUT

 

TEMA 6 ALIMENTACIÓ I SALUT

6.1. ALIMENTACIÓ I NUTRICIÓ

ALIMENTACIÓ: Entenem per alimentació, l’acte de proporcionar al cos aliments i ingerir-los, amb la finalitat que té aquest mecanisme és el d’aconseguir energia. Es tracte d’un mecanisme conscient i voluntari.EX:quan nosaltres en toca l’hora de sopar i de manera conscient elegim un tipus i uns altres aliments i els utilitzam per aconseguir nutrients d’uns d’ells, un vegada .

Sempre hi ha una pregunta sobre aquest punt

HÀBITS D’ALIMENTACIÓ EN ELS CENRES EDUCATIUS   

NUTRICIÓ(un pic que ja hem ingerit els aliments com el cos extreu l’energia que cada un d’ells ens possibilita): La nutrició és el conjunt de processosfisiològics, pels qual l’organisme rep, transforma i utilitza les substàncies químiques contingudes en els aliments. És un procés involuntari i inconscient que depèn dels processos corporals, com la digestió, l’absorció i els transport dels nutrients dels aliments als teixits.

Ø  També es pot incloure entre els nutrients l’aigua i la fibra.

Ø   Les vitamines són els micronutrients fonamentals pel manteniment de la vida malgrat que no es poden considerar que tenguin valor energètic.

VITAMINES: Les vitamines són composts sense valor energètic, però que tenen uns components que l’organisme necessita per funcionar correctament, tenir una bona salut física i mental i aconseguir un creixement adequat. Les vitamines són nutrients que el nostre cos utilitza per diferents funcions, com és la participació en la transformació d’aliments en energia.Els aliments com a font energètica principalment són els hidrats de carboni, els greixos i menor mesura les proteïnes. No tenen font energètica.

EXEMPLE:

ALIMENTS vencina

COS HUMÀ   cotxe

VITAMINES → oli (significa que el cotxe pot funcionar sense oli però arribarà un moment que quan no té oli s’arribarà aturar

ELS TIPUS DE NUTRIENTS

HIDRATSDECARBONI: La principal funció és aportar energia a l’organisme. De tots els nutrients que es poden usar per obtenir energia, els glúcids són els que produeixen una combustió més neta en les nostres cèl·lules i deixen menys residus a l’organisme.Exemple: pa

TIPUS D’HIDRATS DE CARBONI

ALMIDÓ: són els components fonamentals de la dieta de l’home. Estan presents en els cereals, les llegums, les patates etc.

SUCRES: es caracteritzen pel seu sabor dolç. Poden ser sucres senzills o complexes. Estan presents en les fruites (fructosa), llet (lactosa), sucre blanc (sacarosa), mel (glucosa + fructosa), etc. Els sucres senzills: glucosa, fructosa i galactosa s'absorbeixen a l'intestí sense necessitat de digestió prèvia, pel que resulta una font molt ràpida d’energia.

FIBRA (no nutrient): està present a les verdures, fruïts secs, cereals integrals, etc. Són de molt difícil digestió i arriben pràcticament sense dirigir a l’intestí gruixut. Es de difícil digestió i fa que es mogui l’intestí.

GREIXOS: s’utilitzen per aportar energia a l’organisme, però també són imprescindibles per altres funcions com l’absorció d’algunes vitamines. Estan presents en els olis vegetals (oliva, blat de les índies, girasol...) que són rics en àcids grassos insaturats i en els greixos animals rics en àcids grassos saturats. La grassa del peix conté majoritàriament àcids grassos insaturats.

Ø  Els greixos són la reserva energètica més important per l’organisme en els homes.

Ø   Un gram de greix produeix més del doble d’energia que els altres nutrients, pel que per acumular una determinada quantitat de calories només és necessari la meitat de greix que seria necessari de glucogen o proteïnes.

Els greixos es poden classificar en dos: els greixos vegetals i els greixos animals. Els greixos vegetals, així com els que provenen del peix, són sempre els més recomanats. A més, d’acord amb la seva estructura química, els greixos es classifiquen en saturats i insaturats (poli-insaturats i mono-insaturats).

SATURATS: oli de coco i mantequilla

INSATURATS: oliva d’oliva o peix d’au

PROTEÏNES: Les proteïnes formen part de l’estructura bàsica dels teixits (músculs, tendons, pell, ungles, etc.) i per una altra banda desenvolupen funcions metabòliques i reguladores (assimilació de nutrients, transport d’oxigen, etc.) També són els elements que defineixen la identitat de cada ésser viu, ja que són la base de l’estructura del codi genètic (ADN).EX: salmó, la soja, fruits secs, ous i carn

PROTEINES D’ORIGEN VEGETAL O ANIMAL?

En la dieta dels éssers humans es pot distingir entre proteïnes d’origen vegetal o d’origen animal. Les proteïnes d’origen animal estan presents a les carns, peixos, aus, ous i productes làctics en general. Les d’origen vegetal, es troben en els fruïts secs, la soja, les llegums, els bolets i alguns cereals. Les d’origen vegetal són molt més simples que les d’origen animal. Les dietes vegetarianes tenen dificultats en cobrir totes les necessitats proteiques.

CAL DEMANAR-SE UNA SÈRIE DE QÜESTIONS


QUÈ MENJO?→ hem de triar el que es més saludable

COM HO MENJO?

EN QUINA PROPORCIÓ HO MENJO?tipus de variació d’aliments que menjo, es una etapa in s’ha de fer provar o indagar sobre nous gustos.

QUINA QUANTITAT D’ENERGIA NECESSITO / GASTO DIÀRIAMENT segons les activitats esportives que realitzis.

6.2. ELS NUTRIENTS I LES CALORIES

El valor energètic o valor calòric dels aliments és proporcional a la quantitat d’energia que pot proporcionar quan es crema en presència d’oxigen. Es mesura en calories, que és la quantitat de calor necessari per augmentar un grau la temperatura d’un gram d’aigua

Ø  No tots els aliments que ingerim es cremen per a produir energia, sinó que una part d’ells s’usa per a reconstruir les estructures de l’organisme o facilitar les reaccions químiques necessàries pel manteniment de la vida. Les vitamines o els minerals, així com l’aigua i la fibra es considera que no aporten calories.

… AIXÍ DONCS:

Cada persona necessita al dia un determinat nombre de Kcal en funció del tipus d’activitats que realitzi en el seu dia a dia

DESPESA ENERGÈTICA +

DESPESA ENERGÈTICA –

RECOMANACIÓ KCAL OMS

La quantitat d’energia que gastem és variable. És el resultat de la suma de diferents necessitats calòriques obligatòries (metabolisme basal) i d’altres depenen del nostre estil de vida i AF que desenvolupem.

L’ OMS recomana que amb activitat física moderada:

Home adult: 2000-2500Kcal

Dona adulta: 1500-2000Kcal

Si una persona es esportista pot augmentar ingerissin de calories.

Durant la infància, l’alimentació s’ha d’ajustar segons la despesa energètica de cada cas en concret. No necessitarà les mateixes Kcal un nin amb hàbits sedentaris que un altre que realitza exercici físic de forma habitual.

DESPESA ENERGÈTICA +

DESPESA ENERGÈTICA -

En funció de la despesa energètica que cada infant tingui, la quantitat de Kcal recomanades pot variar. Aprox. entre 1500 Kcal i 2000 Kcal

DECÀLEG DE LA BONA ALIMENTACIÓ

EXEMPLES

1.Verdures i fruites: 5 peces o racions al dia.

2.Menjar més pa i menys bolleria industrial.

3.Utilitza olis vegetals i no les mantegues.

4.Menjar peix 3 cops a la setmana.

5.Reduir la ingesta de carn vermella.

6.Els coneguts com “fast food” molt puntualment.

7.Reduir notablement el consum d’aliments processats (pre-cuinats).

8.L’aigua és la beguda més saludable (6-8 tassons diaris).

9.Sempre que sigui possible consumeix aliments frescos i de temporada.

10.Menja embotits amb moderació.

Fa un resum de que es més saludables.

DECÀLEG DE LA BONA ALIMENTACIÓ (2)

1.Respectar l’horari dels menjars (rutines).

2.Mastegar bé els aliments.

3.Menjar d’asseguts i tranquils.

4.La sal al saler.

5.Menjar casolà en lloc de processat.

6.Fer 5 menjades al dia.

7.Esmorzar complet i saludable.

8.Quan n’hi ha prou, n’hi ha prou (Veure vídeo).

9.Dormir les hores necessàries.

10.Llegir les etiquetes.

Té a veure de la manera en que menjam.

VÍDEO: Quan n’hi ha prou n’hi ha prou

6.3. ALIMENTACIÓ EN ELS CENTRES EDUCATIUS

L’obesitat infantil és una realitat que ja ha arribat a les nostres escoles. Cal tenir en compte que no només ens ha de preocupar aquest trastorn en sí, sinó que a més hem de tenir present els hàbits alimentaris dels nins, tinguin o no obesitat, ja que afecten a la seva salut.

MESTRES – CENTRES EDUCATIUS

1.El mestre com a model d’alimentació saludable: al berenar i al menjador escolar.

2.Formació en temes de nutrició i alimentació escolar.

3.Donar alternatives de sopar a les famílies (per part del centre escolar).

4.Treballar el tema de l’alimentació de forma transversal, no només al menjador.

5.Evitar màquines dispensadores de snacks, bolleria industrial i refrescs.

6.Menús saludables als menjadors escolars.

7.El menjador escolar com a mitjà educatiu

QUÈ S’ESTIMEN MÉS ELS NINS?

NUGGETS CASOLANS VS NUGGETS PROCESSATS: EXPERIMENT AMB NINS -De què estan fets els nuggets? -Què vos estimeu més: piteres o restes?

-Els nuggets de les cadenes de menjar ràpid estan fets amb restes.

 -Creen una pasta que després s’empana i fregeix.

VÍDEO

 

ALUMNES

1.Conèixer l’origen dels aliments.

2.Participar a l’hort escolar.

3.Visita al mercat.

4.Conèixer els aliments pels sentits: textures, colors, formes, tamanys, aromes, gustos.

5.Taller de preparació de berenars saludables: batuts, sucs, refrescos, amanides de fruites, polos de fruites de temporada, galetes casolanes.

6.Estampació d’hortalisses: patata, carxofes.

FAMÍLIES

1.Escola de pares: formació i conscienciació / sensibilització.

2.Preparació de menjars atractius.

3.Fomentar la participació dels fills en la preparació de menjars.

4.Festes d’aniversari saludables.

5.Menjars casolans.

6.Rentar bé els aliments abans de menjar-los.

7.Participar a les activitats que proposa el centre sobre aquesta temàtica: elaboració de plats, xerrades...

8.Els pares com a model d’alimentació saludable.

9.Fomentar hàbits de vida saludable: activitat física.

ESTUDIS I INVESTIGACIONS RELACIONADES AMB L’ALIMENTACIÓ SALUDABLE

1.NAOS (Estratègia para la Nutrició, Activitat Física y Prevenció de la Obesidad):

PLAT DE VIDA

 

TEMA 4 HIGIENE I HÀBITS POSTURALS

 

 TEMA 4 HIGIENE I HÀBITS POSTURALS

4.1. L’ACTITUD CORPORAL

Existeix un polimorfisme de conceptes que envolten i defineixen la noció del propi cos. Hi ha que diferenciar (Frostig i Maslow, 1984):

Ø  IMATGE CORPORAL: (nivell qualitatiu): concepció subjectiva del propi cos que està condicionada pels caràcters físics de la persona i que es desenvolupa de manera paral·lela a la concepció objectiva que els altres estableixen d’ell. EX: vendria a ser quan una persona es mira a si mateix, això vol dir que és una qüestió subjectiva de cada persona en concret, però a l’hora de veurer-te també estàs condicionat del que opinen els altres de tu mateix.

Ø  ESQUEMA CORPORAL: (nivell quantitatiu): és el tipus d’adaptació que s’estableix entre l’estructura òssia i els graus de tensió muscular de l’organisme. Això fa possible la percepció global i segmentaria del propi cos. EX: com colocam les parts del nostre cos com podrien ser les extremitats i el grau de tensió muscular en cada punt  d’aquestes postures 

Ø  CONSCIÈNCIA CORPORAL: és la noció que es té del cos como a resultat de l’existència continuada dels dos conceptes anterior.

OBJECTIUS A TREBALLAR RESPECTE A L’ESQUEMA CORPORAL I EL CONTROL DEL PROPI COS

 

Ø  Operar amb la noció de globalitat corporal: el cos com un “bloc”.

Ø   Descobrir les possibilitats de coneixement segmentari del cos.

Ø  Reconèixer simetries i asimetries de les diverses zones corporals.

Ø  Experimentar els diferents nivells de percepció corporal: formes, volums, superfícies de recolzament, eixos, plànols, verticalitats, límits…

Ø   Reconèixer les possibilitats de moviment de cada segment des de diversos punts articulars.

EL PROCÉS DE LATERALITZACIÓ

La lateralitat és el terme que defineix el “sentiment intern” de la direccionalitat en relació amb l’espai. És un procés que es desenvolupa conjuntament amb la conceptualització verbal dels components espacials: dalt, baix, dreta, esquerra, davant, darrera…  és la manifestació que cada persona té de la seva dominància i de la seva consciència corporal, es a dir si usam les extremitats de la part esquerra o el contrari.

Els resultats de l’observació i baremació de les diverses formes de manifestació de la hemidominància corporal ens indiquen el tipus de lateralitat i les diverses fases d’evolució de cada subjecte, que es defineixen en:

Ø  Lateralitzats integrals: quan existeix predominança absoluta d’un dels costat corporals.

Ø  Lateralitzats no integrals: distingim les següents manifestacions.

o    Creuada: quan la manifestació de la lateralitat en diverses parts de l’organisme no es dóna de forma uniforme des d’un mateix costat.

o   Invertida: quan la lateralitat innata de l’individu ha estat contrariada pels aprenentatges oferts. Això dona lloc a que un mateix segment canviï la seva dominància lateral segons la tasca que s’ha realitzat.

o   Ambidextrisme: quan hi ha dominància equitativa dels dos costats del cos en l’execució d’accions motrius. Pot produir-se com a cas transitori. 

Lateralitzats no integrals: distingim les següents manifestacions.

Ø  Creuada: quan la manifestació de la lateralitat en diverses parts de l’organisme no es dóna de forma uniforme des d’un mateix costat.

Ø  Invertida: quan la lateralitat innata de l’individu ha estat contrariada pels aprenentatges soferts. Això dóna lloc a que un mateix segment canviï la seva dominància lateral segons la tasca que s’ha de realitzar.

Ø   Ambidextrisme: quan hi ha dominància equitativa dels dos costats del cos en l’execució d’accions motrius. Pot produir-se com a cas transitori

DESENVOLUPAMENT DEL PROCÉS DE LATERALITZACIÓ:

Ø  Es va establint entre els 4-5 anys, es consolida al voltant dels 7 anys i es completa sobre els 11 anys.

Ø   Certs dretans ho son només en aparença, amb una lateralització incerta.

Ø   Els esquerrans viuen en un món construït pels dretans, el que pot repercutir en una mala adaptació.

Ø   El procés de lateralització ocupa tota l’etapa infantil i primària, motiu pel qual es fa necessari reforçar el domini de la lateralitat en la nostra tasca educativa

OBJECTIUS A TREBALLAR RESPECTE A LA LATERALITAT (relacionar possible objectius que hi ha a l’escola i poder-los ubicar dins aquest contingut

Ø  Evitar el retràs de les etapes mencionades amb anterioritat.

Ø   Localitzar correctament el segment dominant.

Ø  Conscienciar a l’alumnat del grau d’eficàcia motriu que posseeix dins la fase de lateralització que es troba.

Ø  Aconseguir el màxim grau de capacitació motriu del segment dominant.

Ø   Completar el treball de capacitació del segment no dominant.

REGULACIÓ POSTURAL

- Eliminar o millorar les  paratonies i sincinèsies

- Control de l’energia necessària segmentària/global

- Facilitació del pas del to de l’actitud al de l’acció  es a  dir saber utilitzar la musculatura de forma correcte

- Evitament de sobrecàrregues, excitació i fatiga  és un a falta d’adaptació correcte en els seus moviments

PARATONIA:

L’infant no pot relaxar el to dels seus músculs de forma voluntària, inclús en lloc de relaxar-los els contreu exageradament. EX:  succeeix a persones amb paral·lisis celebral  que és un trastorn motriu més esvàstica, que són casos en que l’infant quan vol agafar un objecte encara que el seu cervell vulgui relaxar-se el seu cos li diu que heu ha de tensar.

SINCINÈSIA

Són moviments que es realitzen de forma involuntària, quan es contreu un grup de músculs, al realitzar un altre moviment sobre el que centrem la nostra atenció. Té que veure amb una certa immaduresa sobre el control del to.

OBJECTIUS A TREBALLAR RESPECTE A L’ACTITUD CORPORAL

Ø  Constatar una evolució favorable de l’infant en l’activitat postural dins de les activitats motrius que proposem.

Ø  Cercar l’ajustament correcte pel nin/a, de les postures més quotidianes, al llarg de les situacions dinàmiques proposades, en funció de la plasticitat i harmonització postural de cadascun.

Ø  Treballar la idea de prolongació del cos i del contacte pròxim/llunyà.

Contrastar la capacitat d’independència segmentaria amb la unitat corporal que es representa per l’eix de la columna vertebral.

LA RESPIRACIÓ

Fenomen que regula l'oxigen i el diòxid de carboni en la sang, en relació amb les necessitats de treball muscular de l’organisme. Tot i ser un mecanisme de tipus reflexa, podem accedir a un cert control conscient i voluntari del funcionament de la respiració.

Agafar consciència de les fases que fan possible un cicle respiratori:

Ø  INSPIRACIÓ

o   Agafar aire (boca i nas), els pulmons, la caixa toràcica i les costelles s’obrin

Ø  ESPIRACIÓ

o   Sortida d’aire (boca i nas), es tanquen els pulmons, les costelles i la caixa toràcica.

Ø  APNEA

o   Manteniment de l’aire en el moment de màxima inspiració (paraigües obert)

Ø  DISNEA

o   Manteniment sense aire en el moment de màxima espiració (paraigües tancat)

OBJECTIUS A TREBALLAR RESPECTE A LA RESPIRACIÓ

Ø  Potenciar l’hàbit de conscienciar a l’infant de com s’utilitza la respiració en diferents accions motrius.

Ø   Conscienciar sobre l’existència continuada del procés de respiració.

Ø   Ajudar a comprendre les fases que composen el cicle respiratori.

Ø   Reconèixer la seva implicació amb el funcionament cardíac.

Ø   Reconèixer la seva implicació amb els graus de tensió i de relaxació de la musculatura.

ORIENTTACIONS DIDÀCTIQUES PEL TREBALL DE LA RESPIRACIÓ

Ø  
La circulació de l’aire pot arribar-se a interpretar gràcies a un treball de propioceptiva, com “figures respiratòries” amb possibilitat de transcripció gràfica. EX:

LA RELAXACIÓ

Relació entre respiració i relaxació. La respiració i la regulació postural incideixen directament sobre la funció tònica. La respiració s’acomoda a les exigències dels graus de tensió del moviment del cos.

Ø  Educar la capacitat de relaxació permet:

Ø  Disminuir la tensió muscular

Ø   Sentir-se més dins el prop

Ø  Prejudicis relacionats amb el treball de respiració:

o    Només associat a un treball terapèutic

§   Treball només pels adults

ELS INFANTS, EN MOLTS DE CASOS, TENEN UNA JORNADA MOLT MÉS INTENSA QUE ELS ADULTS, D’AQUÍ LA NECESSITAT D’INCIDIR EN AQUEST TREBALL: escola, activitats extraescolars, deures, relacions companys (aniversaris), repàs…

OBJECTIUS A TREBALLAR RESPECTE A LA RELAXACIÓ

Ø  Permetre la regulació voluntària del to muscular, amb el que s’aconsegueix eliminar contraccions parasitàries i innecessàries de l’activitat postural.

Ø   Facilitar la independència dels membres superiors respecte als inferiors.

Ø   Implicar un cert equilibri respiratori.

Ø   Conservar la mobilitat articular vertebral encaminada a la conscienciació de la verticalitat i simetries corporals.

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES PEL TREBALL DE LA RELAXACIÓ

Ø  Iniciar la relaxació de manera molt progressiva, sobretot quan més petits siguin els infants.

Ø   Combinar la relaxació amb activitats més dinàmiques. Així el treball pot ser més profitós i atractiu per l’alumnat.

Ø   Utilitzar diferents tècniques com: Jacobson (tensió - relaxació), Schultz (cos pesat)...

Ø   Suports de música, encens, massatges... Poden contribuir a la relaxació.

Ø  Reflexionar sempre al finalitzar la pràctica: cada persona té maneres diferents de relaxar-se i cada persona ha de conèixer la seva i la que millor li funciona

 

 

L’ACTITUD CORPORAL I LA SEVA RELACIÓ AMB L’EDUCACIÓ POSTURAL

L’Educació Postural: considerem l’educació com una de les vies per a la millora de la postura i els seus hàbits. La postura ideal seria aquella que requereix una mínima tensió i rigidesa i que permet la màxima eficàcia. Implica una despesa energètica mínima, una funció articular eficaç, una alienació bona, que s’associa a una bona coordinació i sensació de benestar.

La nostra constitució òssia ha evolucionat adaptant-se a postura bípeda, que presenta menys estabilitat que la quadrúpeda.

LA COLUMNA VERTEBRAL Està formada per una estructura de 32 a 34 ossos anomenats vèrtebres. Compleix les funcions fonamentals d’eix mecànic del tronc i la protecció de la medul·la espinal. És recte en el pla fontal i presenta quatre curvatures en el pla sagital que li proporciona una gran resistència.

Ø  Les curvatures de la columna vertebral li faciliten major estabilitat que a una columna recte.

Ø  Pel manteniment de la postura disposem de dispositius passius (lligaments i ossos) i actius (músculs)

Ø   L’estabilitat de la postura depèn en gran mesura de l’estat dels grups musculars que reforcen la columna vertebral.

LORDOSIS CERVICAL

CIFOSIS DORDAL


LORDOSIS LUMBAR

Els músculs de la columna: Desenvolupen una funció dinàmica per a l’estabilitat de la postura. Durant la bipedestació els músculs estan realitzant contraccions tòniques per a mantenir la postura

TRAPECI                                        



DIAFRAGMA

 

 

ISQUIO

 



PSOAS                                    



GLUTI

 




ABDOMINALS                                                                  PARAVERTEBRALS

 

Ø  El to postural, manté la posició erecte sense esforç ni fatiga. Quan falta to postural, la contracció muscular voluntària, és cridada a suplir, el que provoca molt prest la fatiga muscular amb la conseqüent producció de dolor. Aquesta fatiga provoca l’exageració de les corbes normals del raquis. Augmenta la lordosis lumbars i altres desviacions

Desviacions de la columna vertebral

HIPERLORDOSI                                 ESCOLIOSI                                          HIPERCIFOSI


4.2. TÈCNIQUES DE CORRECCIÓ POSTURAL I ERGONOMIA

MALA POSTURA

Ø  ESQUENA RODONA

Ø  ESQUENA APLANADA

Ø  HERÈNCIA

Ø  HÀBITS

PATOLOGIES MÉS COMUNS

Ø  ESCOLIOSIS

Ø  CIFOLORDOSIS

Ø  LORDOSIS

Ø  CIFOSIS

 

 

COM ES POT PREVENIR I EDUCAR LA POSTURA?

Una bona educació de l’actitud des de molt prest ens ajudaria a no haver de patir certes alteracions de desequilibris posturals, però mai és massa prest per aprendre a respectar el nostre cos. Com a norma general s’ha d’evitar totes aquelles postures, que tendeixen a corbar l’esquena o a enfonsar-la.

La postura d'assegut: com seure bé. El tronc en posició vertical, les cames verticals i els peus horitzontals (90º), l'altura del seient ha d'ésser igual a l'altura de les cames. Si això no fos possible, hauríem d'utilitzar un recolza-peus. Com a complement a la postura correcte sobre el seient és important que aquest compti amb un recolzament a nivell lumbar

La postura d‘estirat com dormir bé: El llit ha de tenir unes dimensions adequades a l'altura de la persona. El matalàs ha d'ésser suficientment fort i a la vegada s'ha d'ajustar a la seva estructura anatòmica. El coixí ha d'ésser el més pla possible, per mantenir el cap centrat.

Boca amunt: Tal vegada la més recomanada. Seria convenient col·locar un coixí a davall els genolls, per reduir la lordosis lumbar.

De costat: És la millor posició en quan a la càrrega dels discs intervertebrals. Ha d'ésser una base dura i amb les articulacions del maluc i genolls lleugerament flexionats. És una posició similar a la que adoptem dedins del ventre de la mare.

 

4.3. ELS RISCOS LABORALS DEL MESTRE

Ø  ESTRÉS

Ø  PROBLEMES MUSCULARS I ARTICULARS

Ø  FALTA MOTIVACIÓ

Ø  ANSIETAT

Consells

Ø  Manté sempre el tronc recte, tant en posició de dret com quan estem asseguts

Ø   Quan transportem un objecte, mantenir-ho el mes a prop possible del ventre.

Ø  Tracta de mantenir l’estat natural del teu cos. No l’alteris per motius estètics o modes. Si ho fas, que sigui pel menor temps possible.

Ø   Recolza el peu sobre un objecte lleugerament elevat, quan hagis de realitzar tasques de peu i sense desplaçament, la teva esquena t’ho agrairà.