TEMA 3 LA PROMOCIÓ DE LA SALUT EN ELCENTRES EDUCATIUS

 

TEMA 3 LA PROMOCIÓ DE LA SALUT EN ELCENTRES EDUCATIUS

3.1. L’ESCOLA PROMOTORA DE SALUT (EPS)         

Característiques principals:

Ø  Serà el nostre referent a l’hora d’abordar els dos primers punts d’aquest tema.

Ø  És una guia elaborada pel Govern de les Illes Balears.

Ø  Nosaltres entrarem en els aspectes generals d’aquesta guia, però també disposareu de tota la guia com a “recurs complementari”, en format “pdf” a la plataforma de l’assignatura.

Ø  La referència és: AAVV (2010). L’educació per a la salut en els centres educatius a partir de projectes intersectorials PIEPSE. Palma de Mallorca: Conselleria de salut i consum.

La importància del treball de la PiEpSE està recollida en documentació diversa i legislada tant en el marc educatiu com en el de la salut. També sabem que hi ha de Iniciatives de col·laboració intersectorial de professionals que aborden la promoció i l’educació per a la salut des de diferents àmbits (educació, salut, social...), però l’esforç que suposa desenvolupar-les de manera aïllada i sense suport fa que l’interès decaigui.

La salut és un valor de les persones; en una societat de la informació són molts i diversos els agents educatius que afecten l’aprenentatge d’hàbits i actituds pel que fa a la promoció de la salut, i a vegades actuen de manera contradictòria. Per això és important dur a terme accions coordinades des de tots els àmbits comunitaris (família, escola, centre de salut, serveis socials i d’altres)

Així doncs, aquest document, que es va elaborar l’any 2003 i que durant el curs 2008-09, s’ha revisat amb l’objectiu d’ampliar-ne el contingut i actualitzar-lo, preveu unes orientacions perquè els agents implicats en la PiEpSE tinguin uns criteris clars per dissenyar projectes de PiEpSE.

DESTINATARIS

Professionals dels centres de salut i professionals dels centres educatius i dels àmbits socials i comunitaris

OBJECTIUS

1. Facilitar als professionals docents, sanitaris i socials l’elaboració d’un projecte comú de PiEpSE mitjançant criteris marc.

2. Establir mesures d’organització dels centres docents i dels equips d’atenció primària i les pautes generals  de coordinació intersectorial per a desenvolupar la PiEpSE.

3. Facilitar als professionals la formació adient per desenvolupar la PiEpSE intersectorial.

4. Facilitar l’avaluació dels programes externs d’EPS mitjançant criteris marc.

 

QUÈ INCLOU L’EPS

Ø  Àmbit físic:

o   Higiene personal i de l’entorn social i natural: la neteja, la no-contaminació ambiental, física i acústica...

o   Alimentació: aspectes nutricionals i culturals, font d’energia i de plaer...

o   Activitat física: el moviment i la postura, la respiració, l’esport...

o   Descans: el son, la relaxació...

o   Seguretat: física, afectiva, prevenció de riscs...

 

Ø  Àmbit mental o psíquic:

o   Autoestima: inclou la seguretat personal, l’autoimatge, el concepte de la diversitat com a riquesa...

o   Autonomia: desenvolupament de responsabilitat basada en la reflexió, en la detecció de problemes i en la iniciativa a actuar.

o   Control emocional: control de la ira, de l’ansietat, de la frustració, de l’estrès, i habilitats per a la resolució de conflictes...

Ø  Àmbit social o de relacions:

o   Els diferents grups socials (família, amistat, parella, etc.): inclou el sentiment de pertinença, l’equilibri de rols, l’acceptació...

o    Afectivosexual: consciència de les emocions, coneixement dels sentiments, relacions sexuals, orientació sexual...

o    Habilitats socials: assertivitat i empatia, habilitats de comunicació, visió crítica dels mitjans de comunicació...

o    Oci: plaer, necessitat de l’oci, diversitat de possibilitats

3.2. ACTUACIONS I PROJECTES PER A UNA ESCOLA MÉS SALUDABLE

TEMÀTIQUES:

Ø  Condició física relacionada en el sedentarisme de la societat

Ø  Alimentació

Ø  Prevenció obesitat

Ø  Educació postural

Ø  Emocions i àmbit afectiu

Ø  Medi ambient com fomentar el transport actiu a les escoles envers de venir en cotxe

Ø  Drogues

Ø  Primers auxilis

Ø  Sexualitat

ACTUACIONS:

Ø  Incrementar hores d’activitat física als centres educatius.

Ø  Oferir activitats extraescolars que impliquin activitat física i que estigui supervisada per un professional del camp.

Ø  A les primeres edats, la iniciació esportiva s’hauria de centrar en activitats amb un caràcter més global i integral (no especialització esportiva primerenca → vol dir que a les primeres edats on l’activitat física sigui global, es a dir que no s’etiqueti a esports molts concrets i parlar d’experiències molt generals).

Ø  Organitzar els temps d’esbarjo o pati escolar perquè siguin actius i amb vàries possibilitats d’elecció de materials, jocs, etc.

Ø  Utilitzar els « deures actius  →  són deures que encomana el professor i sempre tenen un caire motriu» per potenciar que l’alumnat treballi aspectes motrius fora de les hores de classe.

Ø  Oferir activitats que impliquin i formin a les famílies ja que són el pilar fonamental perquè existeixi coherència i continuació amb el que es treballa a l’escola. Ex: alimentació i prevenció obesitat infantil.

Ø  Intentar fer actuacions conjuntes amb el Centre de Salut de la barriada: xerrades per l’àmbit familiar, activitats dirigides cap als infants i també, i molt important, dirigides a la formació dels professionals dels centres educatius.

3.3. L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT EN ELS PROJECTES DE PROMOCIÓ DE LA SALUT EN ELS CENTRES EDUCATIUS

GUARDAR I MODIFICAR LES ACTIVITATS PERQUÈ TOTS PUGUIN PARTICIPAR

Ø  El currículum d’infantil (Àrea de coneixement de si mateix i autonomia personal; Àrea de coneixement de l'entorn; Àrea de llenguatges: comunicació i representació), ens dona prou marge per guardar activitats que no pot realitzar tothom i proposar-ne que sí. El currículum fa referència a continguts no a activitats.

Ø   En moltes de les activitats, el fet de modificar les regles i crear-ne de noves possibilita que tothom hi pugui participar.

 

 

 

IDEES PER AFAVORIR LA INCLUSIÓ EN EF

Ø  Utilitzar activitats de sensibilització per afavorir l’empatia.

Ø   No hem d’anar a cercar les activitats a llibres tipus: “esport adaptat”, “educació física adaptada”, etc. El que s’ha de fer és canviar o modificar els jocs que coneixem per a que els pugui practicar tothom. “No existeixen llibres de receptes màgiques amb la solució de tot”.

Ø   S´ha de superar la idea que “a l’educació física la competició ajuda a fer a les persones més competents i menys dèbils i a preparar-les pel món real”. La societat l’hem feta competitiva nosaltres. Ser intel·ligent no significa ser el número 1.

Ø  L’escola (educació física) té que preparar per a la cooperació i no per a la competició.

o   Cooperar no només per jugar al paracaigudes, fer una dansa, etc.

o    Cooperar per vivenciar com s’utilitza un stick, com es salta a la corda, com es juga a bàsquet, com es juga a futbol, etc.

Ø   NO AFAVOREIXEN LA INCLUSIÓ: certs tipus d’agrupaments (sobretot aquells que estan fets per nivells) , condició física (test), no coeducació, educació física competició (esports), avaluació centrada en el resultat, educació física com a esplai / temps lliure, no importància per famílies o professors.

ELS SUPORTS EN EDUCACIÓ FÍSICA

Ø   Cada alumne és diferent

o   Atenció a la diversitat no només de les persones amb diferències “més accentuades” sinó atenció a qualsevol tipus de diferència: gènere, cultura, estatura, constitució, etc.

o    És important abordar a cada persona amb un nom i cognoms, i no amb una etiqueta de: discapacitat motora, auditiva, visual, etc.

o    Malgrat la informació que ens pugui facilitar un informe mèdic, psicològic, pedagògic, etc. la informació més valuosa serà la de conèixer a la persona en el dia a dia.

o    No podem generalitzar les característiques de la discapacitat motora, ni visual, ni auditiva, etc., ja que cada persona és una realitat diferent i influeix molt el context i l’entorn (experiències rebudes, nivell socioeconòmic de la família, etc.) de cada persona, així com d’altres aspectes:

o   Discapacitat congènita o adquirida

o   Atenció primerenca

o   Actitud i predisposició de la persona i de la família.

o   Els suports segons les característiques de cada alumne. Exemples: haver perdut la mobilitat a les cames.

 

 

 

 

 

DISCAPACITAT VISUAL

Ø  Informacions constants del mestre i dels companys de tot el que va passant a la sessió (directa i indirectament relacionat amb ella)

Ø  Conèixer i identificar l’espai, contar passes, delimitar-ho amb cordes aferrades al terra o cinta amb una certa textura. Sempre que sigui possible mantenir un mateix espai de pràctica

Ø   Utilitzar la demostració, recolzada amb estímuls tàctils amb la persona amb discapacitat. Ajuda a potenciar la comprensió de les activitats i a identificar les mesures de distància, espai, etc.

Ø   Valorar segons les activitats i la seguretat de l’alumne la utilització d’un alumne guia, que serà important anar-ho canviant entre sessions o inclús entre activitats (no crear dependència ni paternalisme)

Ø   En activitats amb pilota incorporar-li estímuls sonors, com: “picarols”, bossa de plàstic, etc. A ser possible de tamany mitjà-gran (afavorir la recepció) i fluixes o d’espuma (segons activitat)

Ø   Amb alumnes amb baixa visió o resta visual, potenciar la utilització de la visió

Ø   Assegurar-se que la informació és compren correctament

DISCAPACITAT AUDITIVA

Ø  Ubicació correcte a l’hora de realitzar les explicacions de les activitats (permetre lectura labial)

o    Utilització de la demostració a l’hora d’explicar les activitats

Ø   Informacions molt contextualitzades, clares, precises i senzilles (evitar informacions que no són útils)

o    Assegurar-se de la comprensió de les activitats

Ø   Utilitzar sistemes de reforç de la informació verbal (esquemes en la pissarra de la informació més rellevant de la sessió). No parlar mestre s’escriu a la pissarra

Ø   Anar en compte amb les activitats relacionades amb l’equilibri (sistema vestibular)

DISCAPACITAT MOTRIU

Ø  Diferències segons ús: caminador, crosses, cadira de rodes, etc.

Ø   De forma general reducció dels espais, o bé de tot el grup o bé de la persona amb discapacitat (segons activitat)

o    Si és possible la deambulació (marxa) s‘ha de potenciar

o    Valorar molt els elements de seguretat en cada activitat: tenir cura de la cadira de rodes, dels caminadors, etc.

o    Potenciar l’autonomia de l’alumnat en els desplaçaments, sempre que sigui possible

Ø   Treballar en superfícies llises o planes, per afavorir el desplaçament

o    A vegades i segons els casos, serà necessari compaginar l’ús de les crosses i de la cadira de rodes (segons cada situació)

 

DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL

Ø  Dificultats per realitzar un treball de sensibilització / empatia respecte a aquesta discapacitat

Ø   Possibles actuacions a tenir en compte serien:

o   informacions concretes, precises organitzades i simplificades

o   Tasques breus de curta durada

o   Pedagogia de l’èxit

o   Temps d’espera a la resposta adequat

D’ALTRES SITUACIONS A TENIR EN COMPTE

Ø  Problemes respiració (asma)

Ø   Diabetis

Ø   Malalties cardiovasculars

Ø   Epilèpsia

Ø   Obesitat

Ø   Alteracions de la columna vertebral

Analitzar de forma particular cada cas

PROCEDIMENT PER ADAPTAR LES ACTIVITATS

Ø  Identificar els rols que existeixen en un joc determinat.

Ø  Pensar modificacions per a cada un dels rols que presenta l’activitat.

Ø   Analitzar si les modificacions han d’afectar a la persona amb NESE o a tots els participants per igual.

Ø   Analitzar si són necessaris canvis en el material, espai.

Ø   Analitzar si els objectius a treballar són els mateixos per a tots o existeixen diferències. Ex: autisme.