1.
DEFINICIÓ
DE LA IMATGE D’INFANT SEGONS LA SOCIETAT ACTUAL
Segons la societat
actual en la que vivim i la Convenció sobre els drets els infants, aquests són
qualsevol ésser humà menor de 18 anys. El que diríem a primera, és que l’Infant
des del seu naixement necessita de les
seves persones d’afecte que solen ser la família que li proporciona uns vincles
afectius. Com diu a la declaració dels infants, els pares són els encarregats
de cobrir aquestes necessitats bàsiques per poder viure amb condicions dignes.
Així doncs, els
infants són les concepcions que els adults tenim sobre ells, sovint errònies.
Aquesta etapa es denomina com el primer període de vida humana, en el qual la
persona forja les bases de la seva personalitat i desenvolupa les seves
capacitats intel·lectuals bàsiques. Hem anat avançant a la història i ja no és
una infància plena de buits i les condicions de vida ja no són tan dures.
Hem de dir que la
imatge de la infància ha anat evolucionant al llarg de la història, gràcies a que es va fer la
declaració universal dels drets dels infants
al 1959 i també per la Convenció internacional dels drets dels infants,
elaborada el 1989. Gràcies aquets aconteixements l’Infant ja forma part de la
societat a la qual vivim.
1
2.
DESCRIPCIÓ I
ANÀLISI DEL CENTRE, FILOSOFIA I SERVEIS.
El centre que a
continuació exposarem podem dir que és un centre que no lluita contra l’època
en que vivim, perquè té unes característiques capitalistes ja que pagues per
poder celebrar el teu aniversari en aquest lloc. L’objectiu principal d’aquest
centre es que els nins ho passin el millor possible a partir dels seus
materials.
Podem dir que aquest centre, principalment es basa en la filosofia
relacionada amb la salut, l’alimentació i el benestar de l’Infant. El que he
observat és que el personal d’aquest centre no són educadors sinó que són unes
cambreres que s’encarreguen de portar el que faci falta per menjar o beure.
Així i tot, no
podem oblidar que aquest centre no és un centre que transforma la imatge
d’infant com a subjecte social sinó que el nin es dedica a poder passar-ho el
millor possible.
2
3.
REFLEXIÓ SOBRE LA
IMATGE SOCIAL D’INFANT
Com he dit anteriorment, la
infantesa és el primer període de vida
humana on la persona forja les
bases de la seva personalitat i
desenvolupa les seves
capacitats intel·lectuals bàsiques. Però tampoc
podem oblidar que els infants
són les concepcions que els adults tenim
sobre ells, sovint errònies.
Avui en dia vivim
en un segle on la infantesa és un període vulnerable que
requereix d’una
normativa específica. Per aquests i altres motius es van
dur a terme la
Declaració Universal dels Drets dels Infants (1959) i la
Convenció
Internacional dels Drets dels Infants (1989), la qual ha
aconseguit que la
gran majoria dels països pensessin en un mateix fet, la
infància.
En aquest espai
podem veure que els infants gaudeixen dels drets naturals que diu Zavalloni com
seria que té dret a l’esbarjo ja que tot no està planificat perquè poden fer el
que ells volen i també tenen el dret al que s’entendria avui en dia com la salvatgia
ja que els pares normalment no renyen els seus fills perquè no els presten
atenció i poden fer el que ells volen.
Entre els drets
dels infants, els acceptats són: que tots són iguals, no hi ha cap tipus de
discriminació i també el nin en aquest moment té l’oportunitat de ser ell
mateix.
3
4.
CRÍTICA.
Després de tenir en
compte tota la informació, lectures, la bibliografia i articles consultats relacionats
amb el tema tractat, he pogut treure una sèrie de conceptes i raonaments que
penso són ben necessaris per poder elaborar una definició d’infant el més
acurada possible.
Una vegada vist el
parc infantil, crec que primerament no
es tracta d'una proposta gens sexista perquè no hi ha cap tipus de color que
determini si es nin o nina, tots poden jugar al que volen.
A més enllà de tot
estam donant una imatge del tot falsa d'infant, un infant convertit en adult,
un infant que no és infant, que va a un lloc per jugar. Com he dit anteriorment
els drets naturals que compleix aquest centre
de diversió, és que si en el cas de que no ets un nen molt petit i no tens ni
la mare o el germà que et guarda pots fer el que et vengui en gana.
També trobo que
l’alimentació no és la mateixa la dels pares que la dels infants i no s’haurien
de fer diferències i si el nin no li agrada l’hamburguesa i vol un tros
d’entrepà, que tenen a la taula del menjar dels pares, no passa res. Jo penso
que no hi hauria d’haver aquestes diferències.
El que hauríem de
fer és lluitar perquè tots els infants siguin iguals. Cada un amb la seva
personalitat està clar, però amb uns ideals basats amb els valors, amb els
sentiments i amb el respecte pels altres.
A més a més, podem
veure la cara de felicitat que porta l’Infant per poder ser independent,
malgrat si són massa petits d’edat han de tenir la mare o la germana que el protegesquin.
"Uno de los
puntos fundamentales de la filosofía de Reggio es la imagen de un niño que
experimenta el mundo, que se siente parte de él desde el momento de nacer,
lleno de curiosidad y de ganas de vivir... Un niño que está lleno del deseo y
la habilidad de comunicarse desde el inicio de su vida, completamente capaz de
crear mapas para la orientación personal, social, cognitiva, afectiva y
simbólica. Por todo esto, el niño reacciona en un sistema competente de
habilidades, aprendiendo las estrategias y las maneras de organizar las
relaciones". (Carlina Rinaldi)
Aquest exemple es veuria
molt reflexat dins aquest centre de diversions perquè l’Infant es pot mostrar
molt autònom i que té moltes habilitats per fer lles coses individuals, encara
que van aprenent noves coses dels seus amics i amigues
També podem dir que
l’Infant és un esser social actiu i a n’ aquest centre descobreix les seves
possibilitats psíquiques, afectives i socials i en aquest cas sense cap ajuda
del adult.
En aquest moment
adult se’n pot adonar que el nin té les capacitats per poder viure i créixer
amb menys ajuda de la que els donam.
En aquest cas els
adults no estan pendents dels nins sinó són molt petits, podríem dir que els
nins poden desenvolupar la seva autonomia perquè el pare interfereix el menys
possible.
4
A part de totes les crítiques que he pogut fer he de dir que un infant per poder
desenvolupar-se plenament i de manera autònoma s’ha de moure a un entorn favorable (l’entorn i sobretot, la
gent que l’envolta influirà de tal manera en la seva personalitat).
Els plats i els tassons són de
colors diferents i a més són de plàstic perquè no hi pugui haver un de nou.
Entre els espais trobem un lloc pels més petits. Després pels més grans hi ha
un botiboti i un lloc on poden desenvolupar la seva motricitat on trobem
materials que ho permeten i finalment hi ha una zona nomes amb pilotes de plàstic
petites. Els colors del centre són molts vius. A la decoració de les parets hi
ha molts de dinosaures. El més important és que hi ha tot tipus de proteccions
perquè els infants no es puguin fer mal bé. Finalment, hem de comentar que
enterra està fet de moqueta i els nins deixen les seves sabates i jaquetes a
l’entrada.
A dintre del centre de
diversions hi ha una pantalla on posen els videoclips de pel·lícules infantils
i a més hi ha com una zona de ball.
Finalment el que jo opino és
que tots els nins haurien de poder anar a qualsevol lloc d’aquests perquè els
dóna molta llibertat per poder ser ells mateixos i així no mirar el seu estat
econòmic tant del nin com de la seva família.
5
5.
BIBLIOGRAFIA.
Apunts del Bloc 1 de
l’assignatura: Imatge i cultura d’infant
(1.Concepcions sobre la infància)
(2. Visibilització de la
infància)
(3. La infància d’avui)
Article
disponible al moodle de la universitat. Els drets naturals dels
infants. Gianfranco Zavalloni (Octubre, 2009)
Visita a un centre
de diversió.
1
2.
DESCRIPCIÓ I
ANÀLISI DEL CENTRE, FILOSOFIA I SERVEIS.
El centre que a
continuació exposarem podem dir que és un centre que no lluita contra l’època
en que vivim, perquè té unes característiques capitalistes ja que pagues per
poder celebrar el teu aniversari en aquest lloc. L’objectiu principal d’aquest
centre es que els nins ho passin el millor possible a partir dels seus
materials.
Podem dir que aquest centre, principalment es basa en la filosofia
relacionada amb la salut, l’alimentació i el benestar de l’Infant. El que he
observat és que el personal d’aquest centre no són educadors sinó que són unes
cambreres que s’encarreguen de portar el que faci falta per menjar o beure.
Així i tot, no
podem oblidar que aquest centre no és un centre que transforma la imatge
d’infant com a subjecte social sinó que el nin es dedica a poder passar-ho el
millor possible.
2
3.
REFLEXIÓ SOBRE LA
IMATGE SOCIAL D’INFANT
Com he dit anteriorment, la
infantesa és el primer període de vida
humana on la persona forja les
bases de la seva personalitat i
desenvolupa les seves
capacitats intel·lectuals bàsiques. Però tampoc
podem oblidar que els infants
són les concepcions que els adults tenim
sobre ells, sovint errònies.
Avui en dia vivim
en un segle on la infantesa és un període vulnerable que
requereix d’una
normativa específica. Per aquests i altres motius es van
dur a terme la
Declaració Universal dels Drets dels Infants (1959) i la
Convenció
Internacional dels Drets dels Infants (1989), la qual ha
aconseguit que la
gran majoria dels països pensessin en un mateix fet, la
infància.
En aquest espai
podem veure que els infants gaudeixen dels drets naturals que diu Zavalloni com
seria que té dret a l’esbarjo ja que tot no està planificat perquè poden fer el
que ells volen i també tenen el dret al que s’entendria avui en dia com la salvatgia
ja que els pares normalment no renyen els seus fills perquè no els presten
atenció i poden fer el que ells volen.
Entre els drets
dels infants, els acceptats són: que tots són iguals, no hi ha cap tipus de
discriminació i també el nin en aquest moment té l’oportunitat de ser ell
mateix.
3
4.
CRÍTICA.
Després de tenir en
compte tota la informació, lectures, la bibliografia i articles consultats relacionats
amb el tema tractat, he pogut treure una sèrie de conceptes i raonaments que
penso són ben necessaris per poder elaborar una definició d’infant el més
acurada possible.
Una vegada vist el
parc infantil, crec que primerament no
es tracta d'una proposta gens sexista perquè no hi ha cap tipus de color que
determini si es nin o nina, tots poden jugar al que volen.
A més enllà de tot
estam donant una imatge del tot falsa d'infant, un infant convertit en adult,
un infant que no és infant, que va a un lloc per jugar. Com he dit anteriorment
els drets naturals que compleix aquest centre
de diversió, és que si en el cas de que no ets un nen molt petit i no tens ni
la mare o el germà que et guarda pots fer el que et vengui en gana.
També trobo que
l’alimentació no és la mateixa la dels pares que la dels infants i no s’haurien
de fer diferències i si el nin no li agrada l’hamburguesa i vol un tros
d’entrepà, que tenen a la taula del menjar dels pares, no passa res. Jo penso
que no hi hauria d’haver aquestes diferències.
El que hauríem de
fer és lluitar perquè tots els infants siguin iguals. Cada un amb la seva
personalitat està clar, però amb uns ideals basats amb els valors, amb els
sentiments i amb el respecte pels altres.
A més a més, podem
veure la cara de felicitat que porta l’Infant per poder ser independent,
malgrat si són massa petits d’edat han de tenir la mare o la germana que el protegesquin.
"Uno de los
puntos fundamentales de la filosofía de Reggio es la imagen de un niño que
experimenta el mundo, que se siente parte de él desde el momento de nacer,
lleno de curiosidad y de ganas de vivir... Un niño que está lleno del deseo y
la habilidad de comunicarse desde el inicio de su vida, completamente capaz de
crear mapas para la orientación personal, social, cognitiva, afectiva y
simbólica. Por todo esto, el niño reacciona en un sistema competente de
habilidades, aprendiendo las estrategias y las maneras de organizar las
relaciones". (Carlina Rinaldi)
Aquest exemple es veuria
molt reflexat dins aquest centre de diversions perquè l’Infant es pot mostrar
molt autònom i que té moltes habilitats per fer lles coses individuals, encara
que van aprenent noves coses dels seus amics i amigues
També podem dir que
l’Infant és un esser social actiu i a n’ aquest centre descobreix les seves
possibilitats psíquiques, afectives i socials i en aquest cas sense cap ajuda
del adult.
En aquest moment
adult se’n pot adonar que el nin té les capacitats per poder viure i créixer
amb menys ajuda de la que els donam.
En aquest cas els
adults no estan pendents dels nins sinó són molt petits, podríem dir que els
nins poden desenvolupar la seva autonomia perquè el pare interfereix el menys
possible.
4
A part de totes les crítiques que he pogut fer he de dir que un infant per poder
desenvolupar-se plenament i de manera autònoma s’ha de moure a un entorn favorable (l’entorn i sobretot, la
gent que l’envolta influirà de tal manera en la seva personalitat).
Els plats i els tassons són de
colors diferents i a més són de plàstic perquè no hi pugui haver un de nou.
Entre els espais trobem un lloc pels més petits. Després pels més grans hi ha
un botiboti i un lloc on poden desenvolupar la seva motricitat on trobem
materials que ho permeten i finalment hi ha una zona nomes amb pilotes de plàstic
petites. Els colors del centre són molts vius. A la decoració de les parets hi
ha molts de dinosaures. El més important és que hi ha tot tipus de proteccions
perquè els infants no es puguin fer mal bé. Finalment, hem de comentar que
enterra està fet de moqueta i els nins deixen les seves sabates i jaquetes a
l’entrada.
A dintre del centre de
diversions hi ha una pantalla on posen els videoclips de pel·lícules infantils
i a més hi ha com una zona de ball.
Finalment el que jo opino és
que tots els nins haurien de poder anar a qualsevol lloc d’aquests perquè els
dóna molta llibertat per poder ser ells mateixos i així no mirar el seu estat
econòmic tant del nin com de la seva família.
5
5.
BIBLIOGRAFIA.
Apunts del Bloc 1 de
l’assignatura: Imatge i cultura d’infant
(1.Concepcions sobre la infància)
(2. Visibilització de la
infància)
(3. La infància d’avui)
Article
disponible al moodle de la universitat. Els drets naturals dels
infants. Gianfranco Zavalloni (Octubre, 2009)
Visita a un centre
de diversió.
