LLENGUA DE SIGNES (Habilitats lingüístiques)

 

 LLENGUA DE SIGNES  

Què és una llengua de signes?

·         Una llengua com qualsevol altre  → això vol dir que té de tot i que poden fer qualsevol cosa que facem amb una llengua oral i tot allò que podem expressar a través dels signes

·         Una llengua humana  → això vol dir que la podem aprendre com qualsevol altre.

·         Una llengua apresa com qualsevol altre

·         L’única diferencia és el canal d’expressió → és  diu el canal visió gestual 

·         Les llengües de signes no és correspon amb les llengües orals →  vol dir que no sempre un territori que es parla una determinada llengua oral  no trobarem la seva corresponent llengua de signes, perquè la llengua de signes no és una traducció a la llengua oral. Les llengües de signes són llengües totalment independents , però sempre hi pot haver vincles amb les llengües orals però són llengües independents i autònomes. Són mantingudes i usades per persones sordes.

·         No per tot on parlem una llengua oral és parla la mateixa llengua de signes

La llengua de signes de Nicaragua

·         Emergència espontània,  les comunitats o grups gent amb falta d’audició

·         Llengües plenament desenvolupades

Llengua de signes Beduina Al-Sayidd

·         Emergí en un comunitat de beduins que es van aïllar de totes les comunitats dels voltant, fossin beduïnes o hebrees →  el va provocar un elevat de concinnitat que pot desembocar amb problemes genètics i aquest va ser el cas,.

·         Desenvoluparen un mutació recessiva per provoca sordera → es va desenvolupar una mutació recessiva  (si tenim la còpia del pare i de la mare   activa és l’afecte d’aquest gen). Aquest gen  provoca sordera, actualment hi ha un alt percentatge  que és un 30%  de persones són sordes.

·         Bilingüisme àrab-LSBA molt  elevat entre la comunitat → aquesta comunitat de persones sordes  va començar a desenvolupar la seva pròpia llengua de signes, primer era molt icònica intentaven que es paregués a la realitat, la segona i tercera generació varen començar a representar signes nous i que cada vegada eren més opacs i ja noo representaven la realitat de la mateixa manera.

La llengua de signes catalana i el pes de la llei

El 2006 es va conèixer per primera vegada una llengua de signes que era de Catalunya. La llengua catalana només es fa servir només a Catalunya i a Menorca.

·         La llengua pròpia de Catalunya que més ha evolucionat en la seva presència social i en reconeixement legal durant els darrers anys ha estat sens dubte la llengua de signes catalana, coneguda per les seves signes com la LSC

·         És la llengua de modalitat visuogestual pròpia de la comunitat de signes de Catalunya

·         En contra del que s’assumeix sovint, el seu domini lingüístic no és el mateix que el de la llengua catalana (de modalitat oroauditiva), atès que es restringeix al Principat ( al País Valencià i a les Illes, per exemple s’empren variants pròpies de la llengua de signes espanyola, l’LSE → l’extensió territorial de la llengua oral no igual a l’extensió de llengua de signes.

·         Dins la Comunitat Sorda catalana no es dóna una situació de bilingüisme LSC-LSE,  a diferència del que passa entre els oients amb el català i el castellà → la gent que sap la llengua de signes no té perquè sabre la espanyola i el mateix a l’inversa.

·         L’LSC  segueix sent una gran desconeguda per al gruix de la població de Catalunya → perquè és molt desconeguda la llengua de signes catalana.

·         El primer pas decisiu per al connexament legal de l’LSC va ser la menció a l’article 50.6 de l’Estatut  d’autonomia de Catalunya del 2006 de la necessitat de protegir-la, promoure-la i la de garantir els drets dels seus usuaris

·         El 2007, la Llei espanyola 27/2007, sobre llengües de signes de l’Estat, reconeixia l’LSC en paral·lel amb l’LSE en un marc legal més ampli sobre l’accessibilitat per a totes les persones, signats i  no  signats

·         La Llengua de Signes Catalana (LSC) reflecteix motius històrics, culturals i tradicionals de la cultura catalana i difereix de la Llengua de Signes Espanyola (LSE) o la Llengua de Signes Francesa (LSF)

·         Ales nostres societats occidentals nomes un 5-10% d’infants sords són fills de pares sords → és important perquè la transmissió de les llengües  orals normalment es fa d’una generació  a la següent, es a dir, és una transmissió vertical. En la llengua de signes no és així  perquè una persona sorda té es pares que no són i per tant ha d’anar a centres d’altre banda per poder aprendre la llengua de signes i normalment la llengua oral.

·         El 90-95% d’infants sord neix, doncs, en entorn familiars on la llengua de signes és absent

·         Sovint s’ignoren els coneixements científics  que demostren que l’adquisició de dues o més llengües no és perniciosa per al desenvolupament lingüístic de l’infant, sinó tot el contrari 

·         L’implant coclear es planteja com la solució al problema de la sordera i de l’adquisició del llenguatge, quan està clar que no tots els infants sords implantats protagonitzen històries d’èxit  en l’adquisició de la llengua oral → però no sempre assegura l’adquisició de la llengua oral i es per això que penquer  s’ha de fer èmfasi  en que la persona sorda pugui  la llengua de signes des d’un bon principi.

·         A això s’hi afegeix a més el prejudici infundat que l’adquisició de la llengua de signes pot  interferir negativament en la llengua oral,  i per tant, se l’elimina de l’entorn lingüístic de l’infant

Literatura en llengua de signes

·         La nova sintagma  del conveni estable que la FESOCA col·laborarà en el projecte de recerca de l’IEC  de desenvolupament de la gramàtica i el diccionari de la llengua de signes catalana compartint els materials i la base de dades signes de la LSC. El projecte, que rep suport de la Direcció General de Política Lingüística és dirigit per Josep Quer i Villanueva, membre corresponent de l’IES, adscrit a la Secció Filològica i n’és el ponent Joan Martí i Castell , membre emèrit de l’IES, descrit a la Secció Filològica

·         Amb aquesta nova disposició, el conveni de col·laboració entre l’ESC i la FESOCA  a s’adapta a la Llei de la llengua de signes catalana del 3 de juny de 2010. La Llei estableix que l’IEC té prioritat en els acords de recerca sobre que la LSC i l’autoritat normativa per a determinar-ne les normes lingüístiques i impulsar-ne les normes lingüístiques i impulsar-ne la recerca i la sistematització.