LLENGUATGE ORAL (Hbilitats lingüístiques)

 

EL LLEGUATGE ORAL: DESENVOLUPAMENT

EDAT	EL QUE POT FER
Ø  6 o 7 setmanes	Ø  Poden distingir el to ascendent i descendent
Ø  9 mesos	Ø  Discrimina els contrastos lingüístics de la seva llengua
Ø  Des del naixement	Ø  Discrimina acústicament els diferents sons
Ø  Cap el seu segon mes	Ø  Apareixen les protoparaules
Ø  Els tres mesos	Ø  Ja tenen les primeres rutines preverbals que es semblen a les protconverses
Ø  Els set mesos	Ø  Comencen les primeres manifestacions d’una comunicació intencional, també a n’aquesta edat  poder assenyalar que els donin alguna cosa que són els protoimperatius.
Ø  Els nou mesos	Ø  Els protodecleratius mostrar un objecte per poder fer mostrar que ja saben el nom d’aqulla cosa en concret
Ø  Entre els dotze i divuit mesos	Ø  Primeres paraules que coexisteixen amb les protoparaules i l’argot expressiu.
Elfa final dels divuit mesos	Ø  Ja produeixen uns 50 o 100 mots
Ø  Els divuit o vint mesos	Ø  Els infants passen de tenir 50 paraules a tenir-ne tres-centes és l’anomenada explosió lèxica
Ø  Els tres anys	Ø  Ja tenen unes mil paraules i adquiriran unes tres-centes a l’any.
Ø  Els divuit mesos	Ø  Fa les primeres combinacions de paraules que només són de dos elements
Ø  Cap els dos anys	Ø  Comença a fer oracions canòniques (subjecte + verb + objecte)
Ø  Els dos anys i nou mesos	Ø  Apareixen les subordinades de relatiu
Ø  cap els tres i quatre anys	Ø  adquireixen les condicionals
Ø  Els cinc anys	Ø  comencen usar i  comprenen el sentit figurat
	Ø
	Ø

 

1.              Teories sobre l’adquisició del llenguatge

Models:                            1. Lingüístic/innatisme (Chomky)

                                            2. Desenvolupament del aprenentatge (Skinner)

                                            3. Cognitiu (Piaget)

                                            4. Interacció social (Bruner)

                                            5. Connexions

 S’adquireix del llenguatge a partir de les característiques biològiques i no cognitives

 

 

 

 

2.         L’adquisició del llenguatge (el que la majoria de nins fa)

 2.1 Adquisició preligüístic

Des del naixement pot discriminar acústicament diferents sons malgrat. No pot pertànyer a la llengua del seu entorn. Presenta una especial sensibilitat cap a l’entonació de la parla. Dels 6 o 7   setmanes poden distingir el to ascendent i descendent pot canviar el seu estat d’ànim en funció de l’entonació parla. Els 9 mesos discrimina els contrastos lingüístics de la seva llengua. S’utilitza una parla anomenada materna ( sons sense valors semàntics i transformar-los amb paraules de formes infantils i una parla molt entonada → greus i aguts) acompanyada de gestos i mímica. No solament els fills imiten els gestos dels pares sinó també a la inversa.

Inicialment l’anatomia del nadó no li permet produir sons del llarg del primer any de vida. El balboteig: no és comunicació en sí mateix sinó és un joc que l’ajudarà a controlar l’aparell bucofonador hi ha dos tipus: l’universal (des del naixement fins els 9 mesos) i l’específic  es que comencen la consonant vocal (reduplicades) a la seva pronunciació ja que l’infant parla amb la seva llengua materna.  Cap els nous mesos comencen aparèixer les protoparaules ( són segments curts) en aquest moment ja són conscients dels sons que estan relacionats amb el context  però no té intencionalitat per tant no es pot considerar paraules. Podem dir que a n’aquesta etapa el nin ja començarà a comunicar-se.  Els tres mesos els nins comencen a tenir les seves primeres rutines preverbals que es semblen a les protconverses, on la mare té un parla amb l’infant i espera una resposta per part de l’infant.     A partir dels set mesos comencen a veure una comunicació intencional, també a n’aquesta edat  per poder assenyalar que els donin alguna cosa i devers els nou mesos apareixen els protodecleratius mostrar un objecte per poder fer mostrar que ja saben el nom d’aquella cosa en concret. Aquestes primeres intencions comunicatives es realitzen a partir de gestos i vocalitzacions o entonacions.

2.2 Adquisició en el període lingüístic

Quan el nin comença a produir la seva paraula que vol dir que són uns sons amb una intencionalitat ja ho entenem com un període lingüístic.

Primeres paraules

Entre els dotze i divuit mesos hi ha les primeres paraules que coexisteixen amb les protoparaules i l’argot expressiu.  El principi només produeixen uns cinc o deu mots, però en el finals dels divuit mesos ja produeixen uns cinquanta o cent mots. A n’aquest període les expressions són molt esporàdiques  i es mescla el balboteig i les protoparaules. La forma fonològica que tenen aquestes primeres paraules és del tipus consonant vocal i consonant vocal. El que fa la pronunciació d’aquestes paraules es que siguin difícils d’entendre sense el context. En aquest període els nins adquireixen sons com les nasals i les oclusives sordes. Sempre n’hi ha alguns que poden produir sons laterals (l).  L’estil comunitacatiu que utilitzen hi ha infants que tenen produccions molt melòdiques o imitatives (expressiu), però hem de dir que els nins fan produccions sil·làbiques , es a dir molt curtes però amb significat i amb intenció. Moltes de les paraules que diuen són fórmules socials com seria hola i substantius de caràcter bàsics com arbre. De vegades sorgeix algun  verb però normalment solen ser paraules amb significat. A vegades produeixen un aparellament erroni com diu Toni per referir-se a tots els nins. Això passa quan els infants no tenen les categories semàntiques que tenen els adults. Les primeres cinquanta o cent paraules són per poder-se expressar i ordenar. 

 L’adquisició de l’estructura bàsica de la llengua

Els divuit o vint mesos els infants passen de tenir 50 paraules a tenir-ne tres-centes és l’anomenada explosió lèxica. En aquest moment el nin té ja prou paraules per poder-se afrontar la gramàtica. 

1)      Adquisició lèxica

Durant aquest període adquirint noms i molt de verbs, adjectius i pronoms díctics ( aquí, aquest o aquell). Els infants canvien el significat segons el context “gran” es un terme absolut. Els tres anys ja tenen unes mil paraules i adquiriran unes tres-centes a l’any durant els anys escolars, de fet l’adquisició de paraules continuarà durant tota la vida, si els nins aprenen una simplificació estranya són indicatius que hi ha un retràs o un trastorns.

 Procresos de simplificació segons l’edat i el subjecte que els realitza

3) Adquisició morfosintàctica

Podem dir que l’explosió lèxica és la cau per poder combinar paraules  i fa que l’infant sigui capaç de expressar relacions.    Els divuit mesos l’infant fa les primeres combinacions de paraules que solen ser de dos elements.  Normalment la parla que ells usen es sembla a la dels indis, ja que donen el màxim de significat amb poques paraules “nin pa” aquesta es anomenada parla telegràfica.  L’adquisició d’aquestes paraules (paraules funció) les segueix tres etapes:

1.       Premorfològica vol dir que només apareix una vocal neutre (és entre els divuit mesos i els vint-i-quatre)  “a casa”

2.       Protomorfològica vol dir ja apareixen  una forma semblant a l’element   que substitueix (entre els vint mesos i els trenta mesos) “casa”

3.       La morfologia on ja es fa servir el que diríem com forma adulta (a partir del trenta mesos) “una casa

Cap els dos anys l’infant comença a fer les primeres oracions canòniques ( subjecte + verb + objecte), les oracions negatives, interrogatives  i comença a adquirir la morfologia de la llengua. Entra en l’etapa protomorfológica  d’aquestes paraules ja adquirides i la seva reflexió. Les primeres formes morfològiques apareixen a n’aquesta etapa, amés sorgeixen els verbs en present i passat, en la tercera o primera persona. Després adquirirà els plurals i el verb en futur. En el procés de la morfologia trobam un procés anomenat adquisició en forma d’u, a causa de les errades en les formes morfològiques irregulars. Podem dir que el que primer que fa l’infant és imitar les produccions adultes. Entre l’any i els sis mesos i els tres anys els nins de parla materna catalana o castellana adquireixen les primeres oracions compostes, cap els dos anys ja són exactament compostes i comencen a fer oracions juxtaposades mes endavant  apareixen les substantives “vull posar el bebè”. Les oracions compostes apareixen els dos anys i sis mesos quan l’infant ja adquireix les adversatives. Els dos anys i nou mesos apareixen les subordinades de relatiu “la mare que banyava el nin va cridar”. Cap els tres i quatre anys adquireixen les condicionals “si el mossego li farà molt de mal”. Una mesura que es fa servir per saber el nivell morfosintàctic és la longitud de l’enunciat de les paraules.

Les adquisicions posteriors

 Podem veure que la parla d’un infant de sis anys que un adolescent de catorze anys es va desenvolupar-se. 

o   Fonologia: hi ha una consolidització dels fonemes considerat difícils com són /r/ i la /l/ segons el so p l’entonació. S’incorporen regles fonomorlògiques (són unes regles que permeten variacions en el context en que es produeixen en aplicar un morfema i que no són les regles morfològiques generals).

o   Morfosintaxis: s’incorporen totes les formes verbals. Comencen amb l’ús de les oracions subordinades.

o   Lèxic: hem de dir que el lèxic va augmentant al llarg de tota la vida. Com ens feim més grans som més capaços d’expressar relacions cada vegada més complexes. Els cinc anys comencen usar i  comprenen el sentit figurat. 

o   Pragmàtica: l’infant va adquirint els que són les habilitats funcionals i comunicatives que usen les `persones adultes.

Abans dels quatre anys l’infant té problemes per mantenir temes de conversa, en aquesta edat ja poden mantenir el temps necessari per mantenir un tema de conversa

3. Conclusió

Es fins els tres anys que els infants no es poden comunicar amb facilitat. L’adquisició de la llengua no acaba quan ja acaben els anys on s’aprèn a comunicar-se ja que a tota la vida aprenem un lèxic nou que aprendre.