TEMA 6 ALIMENTACIÓ I SALUT

 

TEMA 6 ALIMENTACIÓ I SALUT

6.1. ALIMENTACIÓ I NUTRICIÓ

ALIMENTACIÓ: Entenem per alimentació, l’acte de proporcionar al cos aliments i ingerir-los, amb la finalitat que té aquest mecanisme és el d’aconseguir energia. Es tracte d’un mecanisme conscient i voluntari.EX:quan nosaltres en toca l’hora de sopar i de manera conscient elegim un tipus i uns altres aliments i els utilitzam per aconseguir nutrients d’uns d’ells, un vegada .

Sempre hi ha una pregunta sobre aquest punt

HÀBITS D’ALIMENTACIÓ EN ELS CENRES EDUCATIUS   

NUTRICIÓ(un pic que ja hem ingerit els aliments com el cos extreu l’energia que cada un d’ells ens possibilita): La nutrició és el conjunt de processosfisiològics, pels qual l’organisme rep, transforma i utilitza les substàncies químiques contingudes en els aliments. És un procés involuntari i inconscient que depèn dels processos corporals, com la digestió, l’absorció i els transport dels nutrients dels aliments als teixits.

Ø  També es pot incloure entre els nutrients l’aigua i la fibra.

Ø   Les vitamines són els micronutrients fonamentals pel manteniment de la vida malgrat que no es poden considerar que tenguin valor energètic.

VITAMINES: Les vitamines són composts sense valor energètic, però que tenen uns components que l’organisme necessita per funcionar correctament, tenir una bona salut física i mental i aconseguir un creixement adequat. Les vitamines són nutrients que el nostre cos utilitza per diferents funcions, com és la participació en la transformació d’aliments en energia.Els aliments com a font energètica principalment són els hidrats de carboni, els greixos i menor mesura les proteïnes. No tenen font energètica.

EXEMPLE:

ALIMENTS → vencina

COS HUMÀ →  cotxe

VITAMINES → oli (significa que el cotxe pot funcionar sense oli però arribarà un moment que quan no té oli s’arribarà aturar

ELS TIPUS DE NUTRIENTS

HIDRATSDECARBONI: La principal funció és aportar energia a l’organisme. De tots els nutrients que es poden usar per obtenir energia, els glúcids són els que produeixen una combustió més neta en les nostres cèl·lules i deixen menys residus a l’organisme.Exemple: pa

TIPUS D’HIDRATS DE CARBONI

ALMIDÓ: són els components fonamentals de la dieta de l’home. Estan presents en els cereals, les llegums, les patates etc.

SUCRES: es caracteritzen pel seu sabor dolç. Poden ser sucres senzills o complexes. Estan presents en les fruites (fructosa), llet (lactosa), sucre blanc (sacarosa), mel (glucosa + fructosa), etc. Els sucres senzills: glucosa, fructosa i galactosa s'absorbeixen a l'intestí sense necessitat de digestió prèvia, pel que resulta una font molt ràpida d’energia.

FIBRA (no nutrient): està present a les verdures, fruïts secs, cereals integrals, etc. Són de molt difícil digestió i arriben pràcticament sense dirigir a l’intestí gruixut. Es de difícil digestió i fa que es mogui l’intestí.

GREIXOS: s’utilitzen per aportar energia a l’organisme, però també són imprescindibles per altres funcions com l’absorció d’algunes vitamines. Estan presents en els olis vegetals (oliva, blat de les índies, girasol...) que són rics en àcids grassos insaturats i en els greixos animals rics en àcids grassos saturats. La grassa del peix conté majoritàriament àcids grassos insaturats.

Ø  Els greixos són la reserva energètica més important per l’organisme en els homes.

Ø   Un gram de greix produeix més del doble d’energia que els altres nutrients, pel que per acumular una determinada quantitat de calories només és necessari la meitat de greix que seria necessari de glucogen o proteïnes.

Els greixos es poden classificar en dos: els greixos vegetals i els greixos animals. Els greixos vegetals, així com els que provenen del peix, són sempre els més recomanats. A més, d’acord amb la seva estructura química, els greixos es classifiquen en saturats i insaturats (poli-insaturats i mono-insaturats).

SATURATS: oli de coco i mantequilla

INSATURATS: oliva d’oliva o peix d’au

PROTEÏNES: Les proteïnes formen part de l’estructura bàsica dels teixits (músculs, tendons, pell, ungles, etc.) i per una altra banda desenvolupen funcions metabòliques i reguladores (assimilació de nutrients, transport d’oxigen, etc.) També són els elements que defineixen la identitat de cada ésser viu, ja que són la base de l’estructura del codi genètic (ADN).EX: salmó, la soja, fruits secs, ous i carn

PROTEINES D’ORIGEN VEGETAL O ANIMAL?

En la dieta dels éssers humans es pot distingir entre proteïnes d’origen vegetal o d’origen animal. Les proteïnes d’origen animal estan presents a les carns, peixos, aus, ous i productes làctics en general. Les d’origen vegetal, es troben en els fruïts secs, la soja, les llegums, els bolets i alguns cereals. Les d’origen vegetal són molt més simples que les d’origen animal. Les dietes vegetarianes tenen dificultats en cobrir totes les necessitats proteiques.

CAL DEMANAR-SE UNA SÈRIE DE QÜESTIONS

QUÈ MENJO?→ hem de triar el que es més saludable

COM HO MENJO?

EN QUINA PROPORCIÓ HO MENJO?→tipus de variació d’aliments que menjo, es una etapa in s’ha de fer provar o indagar sobre nous gustos.

QUINA QUANTITAT D’ENERGIA NECESSITO / GASTO DIÀRIAMENT→ segons les activitats esportives que realitzis.

6.2. ELS NUTRIENTS I LES CALORIES

El valor energètic o valor calòric dels aliments és proporcional a la quantitat d’energia que pot proporcionar quan es crema en presència d’oxigen. Es mesura en calories, que és la quantitat de calor necessari per augmentar un grau la temperatura d’un gram d’aigua

Ø  No tots els aliments que ingerim es cremen per a produir energia, sinó que una part d’ells s’usa per a reconstruir les estructures de l’organisme o facilitar les reaccions químiques necessàries pel manteniment de la vida. Les vitamines o els minerals, així com l’aigua i la fibra es considera que no aporten calories.

… AIXÍ DONCS:

Cada persona necessita al dia un determinat nombre de Kcal en funció del tipus d’activitats que realitzi en el seu dia a dia

DESPESA ENERGÈTICA +

DESPESA ENERGÈTICA –

RECOMANACIÓ KCAL OMS

La quantitat d’energia que gastem és variable. És el resultat de la suma de diferents necessitats calòriques obligatòries (metabolisme basal) i d’altres depenen del nostre estil de vida i AF que desenvolupem.

L’ OMS recomana que amb activitat física moderada:

Home adult: 2000-2500Kcal

Dona adulta: 1500-2000Kcal

Si una persona es esportista pot augmentar ingerissin de calories.

Durant la infància, l’alimentació s’ha d’ajustar segons la despesa energètica de cada cas en concret. No necessitarà les mateixes Kcal un nin amb hàbits sedentaris que un altre que realitza exercici físic de forma habitual.

DESPESA ENERGÈTICA +

DESPESA ENERGÈTICA -

En funció de la despesa energètica que cada infant tingui, la quantitat de Kcal recomanades pot variar. Aprox. entre 1500 Kcal i 2000 Kcal

DECÀLEG DE LA BONA ALIMENTACIÓ

EXEMPLES

1.Verdures i fruites: 5 peces o racions al dia.

2.Menjar més pa i menys bolleria industrial.

3.Utilitza olis vegetals i no les mantegues.

4.Menjar peix 3 cops a la setmana.

5.Reduir la ingesta de carn vermella.

6.Els coneguts com “fast food” molt puntualment.

7.Reduir notablement el consum d’aliments processats (pre-cuinats).

8.L’aigua és la beguda més saludable (6-8 tassons diaris).

9.Sempre que sigui possible consumeix aliments frescos i de temporada.

10.Menja embotits amb moderació.

Fa un resum de que es més saludables.

DECÀLEG DE LA BONA ALIMENTACIÓ (2)

1.Respectar l’horari dels menjars (rutines).

2.Mastegar bé els aliments.

3.Menjar d’asseguts i tranquils.

4.La sal al saler.

5.Menjar casolà en lloc de processat.

6.Fer 5 menjades al dia.

7.Esmorzar complet i saludable.

8.Quan n’hi ha prou, n’hi ha prou (Veure vídeo).

9.Dormir les hores necessàries.

10.Llegir les etiquetes.

Té a veure de la manera en que menjam.

VÍDEO: Quan n’hi ha prou n’hi ha prou

6.3. ALIMENTACIÓ EN ELS CENTRES EDUCATIUS

L’obesitat infantil és una realitat que ja ha arribat a les nostres escoles. Cal tenir en compte que no només ens ha de preocupar aquest trastorn en sí, sinó que a més hem de tenir present els hàbits alimentaris dels nins, tinguin o no obesitat, ja que afecten a la seva salut.

MESTRES – CENTRES EDUCATIUS

1.El mestre com a model d’alimentació saludable: al berenar i al menjador escolar.

2.Formació en temes de nutrició i alimentació escolar.

3.Donar alternatives de sopar a les famílies (per part del centre escolar).

4.Treballar el tema de l’alimentació de forma transversal, no només al menjador.

5.Evitar màquines dispensadores de snacks, bolleria industrial i refrescs.

6.Menús saludables als menjadors escolars.

7.El menjador escolar com a mitjà educatiu

QUÈ S’ESTIMEN MÉS ELS NINS?

NUGGETS CASOLANS VS NUGGETS PROCESSATS: EXPERIMENT AMB NINS -De què estan fets els nuggets? -Què vos estimeu més: piteres o restes?

-Els nuggets de les cadenes de menjar ràpid estan fets amb restes.

 -Creen una pasta que després s’empana i fregeix.

VÍDEO

 

ALUMNES

1.Conèixer l’origen dels aliments.

2.Participar a l’hort escolar.

3.Visita al mercat.

4.Conèixer els aliments pels sentits: textures, colors, formes, tamanys, aromes, gustos.

5.Taller de preparació de berenars saludables: batuts, sucs, refrescos, amanides de fruites, polos de fruites de temporada, galetes casolanes.

6.Estampació d’hortalisses: patata, carxofes.

FAMÍLIES

1.Escola de pares: formació i conscienciació / sensibilització.

2.Preparació de menjars atractius.

3.Fomentar la participació dels fills en la preparació de menjars.

4.Festes d’aniversari saludables.

5.Menjars casolans.

6.Rentar bé els aliments abans de menjar-los.

7.Participar a les activitats que proposa el centre sobre aquesta temàtica: elaboració de plats, xerrades...

8.Els pares com a model d’alimentació saludable.

9.Fomentar hàbits de vida saludable: activitat física.

ESTUDIS I INVESTIGACIONS RELACIONADES AMB L’ALIMENTACIÓ SALUDABLE

1.NAOS (Estratègia para la Nutrició, Activitat Física y Prevenció de la Obesidad):

PLAT DE VIDA