TEMA 4 HIGIENE I HÀBITS POSTURALS

 

 TEMA 4 HIGIENE I HÀBITS POSTURALS

4.1. L’ACTITUD CORPORAL

Existeix un polimorfisme de conceptes que envolten i defineixen la noció del propi cos. Hi ha que diferenciar (Frostig i Maslow, 1984):

Ø  IMATGE CORPORAL: (nivell qualitatiu): concepció subjectiva del propi cos que està condicionada pels caràcters físics de la persona i que es desenvolupa de manera paral·lela a la concepció objectiva que els altres estableixen d’ell. EX: vendria a ser quan una persona es mira a si mateix, això vol dir que és una qüestió subjectiva de cada persona en concret, però a l’hora de veurer-te també estàs condicionat del que opinen els altres de tu mateix.

Ø  ESQUEMA CORPORAL: (nivell quantitatiu): és el tipus d’adaptació que s’estableix entre l’estructura òssia i els graus de tensió muscular de l’organisme. Això fa possible la percepció global i segmentaria del propi cos. EX: com colocam les parts del nostre cos com podrien ser les extremitats i el grau de tensió muscular en cada punt  d’aquestes postures 

Ø  CONSCIÈNCIA CORPORAL: és la noció que es té del cos como a resultat de l’existència continuada dels dos conceptes anterior.

OBJECTIUS A TREBALLAR RESPECTE A L’ESQUEMA CORPORAL I EL CONTROL DEL PROPI COS

 

Ø  Operar amb la noció de globalitat corporal: el cos com un “bloc”.

Ø   Descobrir les possibilitats de coneixement segmentari del cos.

Ø  Reconèixer simetries i asimetries de les diverses zones corporals.

Ø  Experimentar els diferents nivells de percepció corporal: formes, volums, superfícies de recolzament, eixos, plànols, verticalitats, límits…

Ø   Reconèixer les possibilitats de moviment de cada segment des de diversos punts articulars.

EL PROCÉS DE LATERALITZACIÓ

La lateralitat és el terme que defineix el “sentiment intern” de la direccionalitat en relació amb l’espai. És un procés que es desenvolupa conjuntament amb la conceptualització verbal dels components espacials: dalt, baix, dreta, esquerra, davant, darrera… →  és la manifestació que cada persona té de la seva dominància i de la seva consciència corporal, es a dir si usam les extremitats de la part esquerra o el contrari.

Els resultats de l’observació i baremació de les diverses formes de manifestació de la hemidominància corporal ens indiquen el tipus de lateralitat i les diverses fases d’evolució de cada subjecte, que es defineixen en:

Ø  Lateralitzats integrals: quan existeix predominança absoluta d’un dels costat corporals.

Ø  Lateralitzats no integrals: distingim les següents manifestacions.

o    Creuada: quan la manifestació de la lateralitat en diverses parts de l’organisme no es dóna de forma uniforme des d’un mateix costat.

o   Invertida: quan la lateralitat innata de l’individu ha estat contrariada pels aprenentatges oferts. Això dona lloc a que un mateix segment canviï la seva dominància lateral segons la tasca que s’ha realitzat.

o   Ambidextrisme: quan hi ha dominància equitativa dels dos costats del cos en l’execució d’accions motrius. Pot produir-se com a cas transitori. 

Lateralitzats no integrals: distingim les següents manifestacions.

Ø  Creuada: quan la manifestació de la lateralitat en diverses parts de l’organisme no es dóna de forma uniforme des d’un mateix costat.

Ø  Invertida: quan la lateralitat innata de l’individu ha estat contrariada pels aprenentatges soferts. Això dóna lloc a que un mateix segment canviï la seva dominància lateral segons la tasca que s’ha de realitzar.

Ø   Ambidextrisme: quan hi ha dominància equitativa dels dos costats del cos en l’execució d’accions motrius. Pot produir-se com a cas transitori

DESENVOLUPAMENT DEL PROCÉS DE LATERALITZACIÓ:

Ø  Es va establint entre els 4-5 anys, es consolida al voltant dels 7 anys i es completa sobre els 11 anys.

Ø   Certs dretans ho son només en aparença, amb una lateralització incerta.

Ø   Els esquerrans viuen en un món construït pels dretans, el que pot repercutir en una mala adaptació.

Ø   El procés de lateralització ocupa tota l’etapa infantil i primària, motiu pel qual es fa necessari reforçar el domini de la lateralitat en la nostra tasca educativa

OBJECTIUS A TREBALLAR RESPECTE A LA LATERALITAT (relacionar possible objectius que hi ha a l’escola i poder-los ubicar dins aquest contingut

Ø  Evitar el retràs de les etapes mencionades amb anterioritat.

Ø   Localitzar correctament el segment dominant.

Ø  Conscienciar a l’alumnat del grau d’eficàcia motriu que posseeix dins la fase de lateralització que es troba.

Ø  Aconseguir el màxim grau de capacitació motriu del segment dominant.

Ø   Completar el treball de capacitació del segment no dominant.

REGULACIÓ POSTURAL

↓

- Eliminar o millorar les  paratonies i sincinèsies

- Control de l’energia necessària segmentària/global

- Facilitació del pas del to de l’actitud al de l’acció →  es a  dir saber utilitzar la musculatura de forma correcte

- Evitament de sobrecàrregues, excitació i fatiga →  és un a falta d’adaptació correcte en els seus moviments

PARATONIA:

L’infant no pot relaxar el to dels seus músculs de forma voluntària, inclús en lloc de relaxar-los els contreu exageradament. EX:  succeeix a persones amb paral·lisis celebral  que és un trastorn motriu més esvàstica, que són casos en que l’infant quan vol agafar un objecte encara que el seu cervell vulgui relaxar-se el seu cos li diu que heu ha de tensar.

SINCINÈSIA

Són moviments que es realitzen de forma involuntària, quan es contreu un grup de músculs, al realitzar un altre moviment sobre el que centrem la nostra atenció. Té que veure amb una certa immaduresa sobre el control del to.

OBJECTIUS A TREBALLAR RESPECTE A L’ACTITUD CORPORAL

Ø  Constatar una evolució favorable de l’infant en l’activitat postural dins de les activitats motrius que proposem.

Ø  Cercar l’ajustament correcte pel nin/a, de les postures més quotidianes, al llarg de les situacions dinàmiques proposades, en funció de la plasticitat i harmonització postural de cadascun.

Ø  Treballar la idea de prolongació del cos i del contacte pròxim/llunyà.

Contrastar la capacitat d’independència segmentaria amb la unitat corporal que es representa per l’eix de la columna vertebral.

LA RESPIRACIÓ

Fenomen que regula l'oxigen i el diòxid de carboni en la sang, en relació amb les necessitats de treball muscular de l’organisme. Tot i ser un mecanisme de tipus reflexa, podem accedir a un cert control conscient i voluntari del funcionament de la respiració.

Agafar consciència de les fases que fan possible un cicle respiratori:

Ø  INSPIRACIÓ

o   Agafar aire (boca i nas), els pulmons, la caixa toràcica i les costelles s’obrin

Ø  ESPIRACIÓ

o   Sortida d’aire (boca i nas), es tanquen els pulmons, les costelles i la caixa toràcica.

Ø  APNEA

o   Manteniment de l’aire en el moment de màxima inspiració (paraigües obert)

Ø  DISNEA

o   Manteniment sense aire en el moment de màxima espiració (paraigües tancat)

OBJECTIUS A TREBALLAR RESPECTE A LA RESPIRACIÓ

Ø  Potenciar l’hàbit de conscienciar a l’infant de com s’utilitza la respiració en diferents accions motrius.

Ø   Conscienciar sobre l’existència continuada del procés de respiració.

Ø   Ajudar a comprendre les fases que composen el cicle respiratori.

Ø   Reconèixer la seva implicació amb el funcionament cardíac.

Ø   Reconèixer la seva implicació amb els graus de tensió i de relaxació de la musculatura.

ORIENTTACIONS DIDÀCTIQUES PEL TREBALL DE LA RESPIRACIÓ

Ø  
La circulació de l’aire pot arribar-se a interpretar gràcies a un treball de propioceptiva, com “figures respiratòries” amb possibilitat de transcripció gràfica. EX:

LA RELAXACIÓ

Relació entre respiració i relaxació. La respiració i la regulació postural incideixen directament sobre la funció tònica. La respiració s’acomoda a les exigències dels graus de tensió del moviment del cos.

Ø  Educar la capacitat de relaxació permet:

Ø  Disminuir la tensió muscular

Ø   Sentir-se més dins el prop

Ø  Prejudicis relacionats amb el treball de respiració:

o    Només associat a un treball terapèutic

§   Treball només pels adults

ELS INFANTS, EN MOLTS DE CASOS, TENEN UNA JORNADA MOLT MÉS INTENSA QUE ELS ADULTS, D’AQUÍ LA NECESSITAT D’INCIDIR EN AQUEST TREBALL: escola, activitats extraescolars, deures, relacions companys (aniversaris), repàs…

OBJECTIUS A TREBALLAR RESPECTE A LA RELAXACIÓ

Ø  Permetre la regulació voluntària del to muscular, amb el que s’aconsegueix eliminar contraccions parasitàries i innecessàries de l’activitat postural.

Ø   Facilitar la independència dels membres superiors respecte als inferiors.

Ø   Implicar un cert equilibri respiratori.

Ø   Conservar la mobilitat articular vertebral encaminada a la conscienciació de la verticalitat i simetries corporals.

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES PEL TREBALL DE LA RELAXACIÓ

Ø  Iniciar la relaxació de manera molt progressiva, sobretot quan més petits siguin els infants.

Ø   Combinar la relaxació amb activitats més dinàmiques. Així el treball pot ser més profitós i atractiu per l’alumnat.

Ø   Utilitzar diferents tècniques com: Jacobson (tensió - relaxació), Schultz (cos pesat)...

Ø   Suports de música, encens, massatges... Poden contribuir a la relaxació.

Ø  Reflexionar sempre al finalitzar la pràctica: cada persona té maneres diferents de relaxar-se i cada persona ha de conèixer la seva i la que millor li funciona

 

 

L’ACTITUD CORPORAL I LA SEVA RELACIÓ AMB L’EDUCACIÓ POSTURAL

L’Educació Postural: considerem l’educació com una de les vies per a la millora de la postura i els seus hàbits. La postura ideal seria aquella que requereix una mínima tensió i rigidesa i que permet la màxima eficàcia. Implica una despesa energètica mínima, una funció articular eficaç, una alienació bona, que s’associa a una bona coordinació i sensació de benestar.

La nostra constitució òssia ha evolucionat adaptant-se a postura bípeda, que presenta menys estabilitat que la quadrúpeda.

LA COLUMNA VERTEBRAL Està formada per una estructura de 32 a 34 ossos anomenats vèrtebres. Compleix les funcions fonamentals d’eix mecànic del tronc i la protecció de la medul·la espinal. És recte en el pla fontal i presenta quatre curvatures en el pla sagital que li proporciona una gran resistència.

Ø  Les curvatures de la columna vertebral li faciliten major estabilitat que a una columna recte.

Ø  Pel manteniment de la postura disposem de dispositius passius (lligaments i ossos) i actius (músculs)

Ø   L’estabilitat de la postura depèn en gran mesura de l’estat dels grups musculars que reforcen la columna vertebral.

LORDOSIS CERVICAL

CIFOSIS DORDAL

LORDOSIS LUMBAR

Els músculs de la columna: Desenvolupen una funció dinàmica per a l’estabilitat de la postura. Durant la bipedestació els músculs estan realitzant contraccions tòniques per a mantenir la postura

TRAPECI                                        

DIAFRAGMA

 

 

ISQUIO

 

PSOAS                                    

GLUTI

 

ABDOMINALS                                                                  PARAVERTEBRALS

 

Ø  El to postural, manté la posició erecte sense esforç ni fatiga. Quan falta to postural, la contracció muscular voluntària, és cridada a suplir, el que provoca molt prest la fatiga muscular amb la conseqüent producció de dolor. Aquesta fatiga provoca l’exageració de les corbes normals del raquis. Augmenta la lordosis lumbars i altres desviacions

Desviacions de la columna vertebral

HIPERLORDOSI                                 ESCOLIOSI                                          HIPERCIFOSI

4.2. TÈCNIQUES DE CORRECCIÓ POSTURAL I ERGONOMIA

MALA POSTURA

Ø  ESQUENA RODONA

Ø  ESQUENA APLANADA

Ø  HERÈNCIA

Ø  HÀBITS

PATOLOGIES MÉS COMUNS

Ø  ESCOLIOSIS

Ø  CIFOLORDOSIS

Ø  LORDOSIS

Ø  CIFOSIS

 

 

COM ES POT PREVENIR I EDUCAR LA POSTURA?

Una bona educació de l’actitud des de molt prest ens ajudaria a no haver de patir certes alteracions de desequilibris posturals, però mai és massa prest per aprendre a respectar el nostre cos. Com a norma general s’ha d’evitar totes aquelles postures, que tendeixen a corbar l’esquena o a enfonsar-la.

La postura d'assegut: com seure bé. El tronc en posició vertical, les cames verticals i els peus horitzontals (90º), l'altura del seient ha d'ésser igual a l'altura de les cames. Si això no fos possible, hauríem d'utilitzar un recolza-peus. Com a complement a la postura correcte sobre el seient és important que aquest compti amb un recolzament a nivell lumbar

La postura d‘estirat com dormir bé: El llit ha de tenir unes dimensions adequades a l'altura de la persona. El matalàs ha d'ésser suficientment fort i a la vegada s'ha d'ajustar a la seva estructura anatòmica. El coixí ha d'ésser el més pla possible, per mantenir el cap centrat.

Boca amunt: Tal vegada la més recomanada. Seria convenient col·locar un coixí a davall els genolls, per reduir la lordosis lumbar.

De costat: És la millor posició en quan a la càrrega dels discs intervertebrals. Ha d'ésser una base dura i amb les articulacions del maluc i genolls lleugerament flexionats. És una posició similar a la que adoptem dedins del ventre de la mare.

 

4.3. ELS RISCOS LABORALS DEL MESTRE

Ø  ESTRÉS

Ø  PROBLEMES MUSCULARS I ARTICULARS

Ø  FALTA MOTIVACIÓ

Ø  ANSIETAT

Consells

Ø  Manté sempre el tronc recte, tant en posició de dret com quan estem asseguts

Ø   Quan transportem un objecte, mantenir-ho el mes a prop possible del ventre.

Ø  Tracta de mantenir l’estat natural del teu cos. No l’alteris per motius estètics o modes. Si ho fas, que sigui pel menor temps possible.

Ø   Recolza el peu sobre un objecte lleugerament elevat, quan hagis de realitzar tasques de peu i sense desplaçament, la teva esquena t’ho agrairà.