EL CEREBRO MATERNO Y SUS IMPLICACIONES EN EL DESARROLLO HUMANO

 

EL CEREBRO MATERNO Y SUS IMPLICACIONES EN EL DESARROLLO HUMANO

L'ésser humà neix immadur. Durant els primers anys de vida el seu cervell sofreix nombrosos i importants canvis anatòmics i funcionals, destinats a garantir el desenvolupament.

Canvis estructurals significatius en el cervell matern durant els primers mesos posteriors al part. Nombroses àrees com el còrtex o l’hipotàlem participen en el desenvolupament de la conducta que tenen la mare per a la cura del seu fill. Hipotàlem (motivació marental), amígdala (procés emocional; plor d'un bebè), còrtex parietal (informació somatosensorial; carícies), substància negra (sistema de recompensa), còrtex prefrontal (integració de les diferents informacions del bebè).

Aquests canvis estructurals en els primers mesos reestructuren aspectes maternals relacionats amb el bebè. Aquest canvi no se sap si també es produeixen en mares de risc o només en mares sanes.

En relació amb els canvis funcionals, les mares reconeixen el plor del seu bebè perquè el relacionen amb un "estat d'alarma" on el bebè necessita alguna cosa. Es comprova que més avant, entren en joc altres activitats cerebrals perquè la mare pot associar i entendre el plor del seu beu, el classifica. Aquests canvis no apareixen en mares amb depressió postpart, només en mares sanes.

També existeixen canvis neuroendocrines, relacionats amb l'embaràs i el part. L'oxitocina i la dopamina tenen un paper fonamental. L'oxitocina augmenta a nivells molt elevats durant el part. Això fa a les mares més sensibles i amb major responsabilitat cap a les seves beus.

Finalment, els efectes transgeneracionals de les primeres interaccions maternofilials sobre el desenvolupament cerebral infantil, evidencia que el fet de les primeres experiències de cura maternal que rep el bebè produeixen efectes a llarg termini afectant les conductes relacionades amb la futura paternitat. Per tant, tenir un clima emocional positiu durant la infància augmenta la probabilitat de garantir una cura sensible i de calidat al bebè. L'estudi afirma que, una persona que en la seva infància va rebre un tracte maternal sa, i s'ha de convertir en mare, tenen un volum major de matèria gris i una resposta adequada als estímuls infantils.

PEDIATRÍA – NEUROCIENCIA – INTELIGENCIA EMOCIONAL

Los niños, experimentan sensaciones, las cuales se interpretan según el niño. A través de estas interpretaciones, el niño comienza a desarrollar emociones que derivan a augmentar la frecuencia cardíaca, la presión arterial, sudoración…

A medida que el niño va creciendo, va desarrollando sentimientos. Que incluye la predisposición y preferencia del niño.

Las cuatro emociones básicas son: alegría, tristeza, miedo y rabia. A demás, hay miles de combinaciones posibles: celos= rabia + miedo, nostalgia= alegría + tristeza…

 

Algunos puntos para ayudar a los niños a manejar la rabia:

o   Insistir en usar palabras para expresar emociones en lugar de acciones.

o   Ayudar a conectar emociones con razones. “Estoy enfadado con Mateo porque ...”.

o   Hacerles saber que las emociones son escuchadas y aceptadas.

o   Enseñarles que la violencia no es una forma correcta de manejar la rabia, si no que debemos usa palabras.

o   Ayudarles a decir lo que quieren.

o   Enseñar con nuestro propio ejemplo.

El niño, mientras crece, vive cinco mundos, según Daniel Stern:

·         El primer mundo: El mundo de las sensaciones → donde el niño no entiendo el significado ni el porque de las cosas que le rodean, simplemente las siente y se sorprende. La experiencias con su madre son los puntos de partida de este mundo.

·         El segundo mundo: El mundo social inmediato → se inicia sobre los cuatro meses creado por el vínculo entre la madre y el bebé. Las sonrisas y respuestas tienen un rol imprescindible.

·         El tercer mundo: El mundo de la mente → se inicia alrededor de los doce meses, en el cual el niño descubre su mente y por lo tanto se da cuenta de sus deseos. A través de sus mensajes gestuales, su madre comprenderá lo que el niño desea.

·         Cuatro mundo: El mundo de las palabras → alrededor de los veinte meses, el niño descubre los símbolos sonoros y por lo tanto podrá comunicarse con las demás personas.

·         Quinto mundo: El mundo de las historias → se inicia alrededor de los cuatro años, donde el niño es capaz de contar y explicar sus experiencias a los demás.

Cuando no logramos identificar lo que nos quiere decir el bebé, nos lo imaginamos. A través de esta interpretación que hacemos, el niño construye su propia experiencia. La verdadera biografía del bebé se escribe en el presente. Sin comparar con otras personas del pasado. Estas experiencias son las que van a dar potencial de desarrollo y crecimiento para mejor o no. Las personas más cercanas a los niños, serán de gran influencia de lo que ocurrirá después de nacer. Los padres son los maestros del cerebro y mente del niño.

En los primeros meses de vida, es cuando el niño produce grandes interconexiones entre neuronas, y por lo tanto, la calidad de los vínculos que tenga dependerá en como va a sentir, aprender, pensar y comportarse en el mundo.

La depravación y el trauma elevan las señales del stress y como resultado, regiones en la corteza cerebral y en el sistema límbico (responsable de las emociones vínculos, apego) se verán gravemente alteradas.

Toda sensación dará lugar a una emoción. La seguridad de los niños es un factor muy imprescindible y muy importante.

 

 

VÍDEO 1: ANGOIXA

Mesura de apego per nins  d’un any

Vincle segur

És la confiança que tens una persona i que sempre pots contar amb ella, per aquest motiu sempre haurà d’estar disponible, a ser una persona resposable, ser capaz de ajudar i apolla a la persona. Podem observar que quan la mare se’n va només està pendent de que la seva mare torni i no dona importància a les altres coses.

Vincle insegur/ambivalent

 És quan un nin no està segur de que la seva persona torni i és un perfil de nin més resistents perquè mostren els dos tipus de vincles. Ell vol que la seva mare torni però no li basta amb els seu contacte perquè es posi més tranquil.

Vincle insegur evitatiu

 Seria la falta de confiança que l’hauria de donar aquest vincle segur i aquest tipus de vincle no sempre hi serà quan jo el necessiti. Tendrá un gran dèficit per estar disponible per quan el necessitis, de ser una persona responsable i poder donar la seva ajuda quan la necessitis.  Quan la mare torna a l’habitació es pot observar com nins amb aquest tipus de vincle no li presten gens d’atenció a la seva mare i segueix paresquent trist com si la seva companyia no el satisfà.

VÍDEO 2: “HARLOW Y EL APEGO”.

Aquest segon vídeo pretén explicar la relació que hi ha entre l’afecte que reben els nadons abans dels 18 mesos i el seu desenvolupament emocional i motriu. A més, asseguren que per establir un bon vincle afectiu és necessari que les necessitats bàsiques de l’infant es vegin cobertes. El Dr. H. Harlow afirma que el contacte és l’eina essencial per al desenvolupament correcte de l’afecte.

Primer, explica un experiment realitzat amb micos. El mico bebè podia elegir quina mare adoptiva s’estimava més: una feta de metall que l’alimentava o una altra feta amb teles confortables i suaus que no l’alimentava. El mico, anava a la mare de metall per menjar però després es quedava fins a 18h amb la mare que li proporcionava més seguretat i comoditat.

En segon cas, explicava l’exemple de diversos orfenats on els nadons que havien viscut més de 9 mesos allà començaven a mostrar símptomes o conductes immadures. Malgrat els nens rebien una bona alimentació i els espais estaven nets i eren els adequats, no era suficient. Definitivament, la falta de contacte físic i de vincles afectius sòlids alteraven el desenvolupament global dels infants.