tema 4 ((lingüística)

Tema 4

Conceptes

Llenguatge

-          És una forma de comunicació (parlada, escrita o gestual) basada es un sistema de símbols.

-          Està compost per els símbols (paraules, imatges, gestos) i per les normes que organitzen la seua variació i combinació.

-           Tots els llenguatges humans comparteixen les característiques de generativitat infinita i l’existència de normes d’organització

És el component sonor que no té significat en si mateix però que el transmet. Són

tots els sons, síl·labes, estructures de paraula i prosòdia.

Fonètica: Fonètica acústica, articulatòria i perceptiva

Fonologia: Contrastos sonors que percebem

Fonema: l’element lingüístic més petit capaç de marcar una diferència de significat en una unitat lèxica (exemple: cap / tap)

La fonètica i la fonologia són un mitjà per comunicar eficaçment significats.

La morfologia

La morfologia d’una llengua recull la manera com es construeixen les paraules i

quines combinacions de morfemes són possibles i quines no ho són.

• Morfologia derivativa

• Morfologia flexiva

El component sintàctic tracta de les regles de la combinació de les paraules, i és el que organitza i expressa significat mitjançant la classe gramatical, l’ordre,

l’agrupació i la jerarquització. Permet decidir a un parlant si una oració es correcta o incorrecta

LEXICO

Coneixements que relacionen tant els contextos com els usos comunicatius

amb el llenguatge. Inclou un espectre ampli de coneixements i regles

lingüístiques, cognitives i socials. Directament relacionat amb les funcions del

llenguatge

Funcions del llenguatge

Funció INFORMATIVA (o referencial). Es declara algun fet: “l’abric és verd”. Importància del context o l’objecte referent.

Funció INTERACTIVA (o fàtica). Serveix per sustentar l’intercanvi entre persones: “Com t’ha anat l’examen?”. Es centra en el canal.

Funció PERSONAL (o emotiva o expressiva). Serveix per possibilitar que el subjecte s'expliqui, que es defineixi. “M’agrada el bàsquet”. Es centra en l’emissor

Funció IMAGINATIVA (o poètica). Ens permet crear el nostre entorn, jugar amb paraules, rimes, inventar paraules, parlar amb la "a”, metàfores,... Es centra en

el missatge.

Funció REGULADORA (o conativa o apel·lativa). Serveix per regular, per controlar la conducta dels altres: "no agafis això”, "si no em dones un caramel no et faig amic". Es centra en el receptor.

Funció METALINGÜÍSTICA. Serveix per a parlar del propi llenguatge, per saber coses: "què vol dir la paraula calfred?“. Es centra en el codi.

Investigacions recents (Frith i Blakemore, 2007) demostren que l'aprenentatge dels sons comença a l'úter matern (23-25 setmanes). Pot tranquil·litzar al nadó posteriorment.

Hi ha un període sensible per a l'aprenentatge fonològic i un altre diferent per al morfosintàctic

Com dominància hemisfèrica?

Les persones miren una llista de paraules

Que seria la prova de Hedimburgo que es la preferència manual.

Com es creuen aquest dos cosso. Hi ha molts dretans. La majoria de persones tenen ubicat el llenguatge el hemisferi esquerra, no varia segons si ets dreta si ets esquerra.

Investigacions recents demostren que l’aprenentatge dels sons comencen a l’úter matern. Pot tranquil·litzar

El bebe es lingüista universal perquè pot discriminar qualsevol so humà fins 6 mesos.

 Lingüista universal

Bases biològiques

Pel que sembla els nadons estan proveïts d’un programa genètic per al llenguatge que es ‘dispara’ davant en mínim contacte amb el món fonètic (gen FOXP2)

També hi ha un període crític o sensible per a l'aprenentatge de la gramàtica. Els nens petits desenvolupen les regles gramaticals, com els dels plurals o els temps verbals, sense necessitat que se'ls expliqui.

Si parlem de habitas estaría a l ‘área broka. Abans del lleutge escrit es feia de manera oral.

Els adults, quan parlem amb nens, ho fem de manera diferent que quan parlem amb els adults:

Emprem un to de veu més agut i exagerat, vocals més allargades, enunciació clara, parlem més lentament, pauses més llargues entre frase i frase (maternès o motherese)

Fem frases més simples, emprem un vocabulari menys complicat, utilitzem "paraules infantils". Usem més gestos, més preguntes, més recursos per a captar l'atenció (variem el to de veu), repetim les emissions del nen. El nen comprèn més del que pot dir, per això tampoc hem d'usar un llenguatge excessivament simplificat.

Es una proba de llenguatge es el contingut, la forma i l’ús.

Forma: topología del lenguaje oral

1. Fonología: imitación diferida y sugerida por imágenes

2. Morfología y sintaxis

-  Imitación directa de estructures sintácticas

- Producción sugerida por enunciados incompletos

-  Producción verbal sugerida por imágenes.

Contenido

Aspectos semánticos a nivel comprensivo y productivo

3 años: léxico, identificación de colores, relaciones espaciales, partes básicas del cuerpo, identificación de acciones básicas

4 años: léxico, identificación de colores, relaciones espaciales, conocimiento de opuestos, necesidades básicas

5 años: categorías, acciones, partes importantes del cuerpo, seguimiento de órdenes, definición por el uso

6 años: tercio exclusivo, conocimiento de opuestos, categorías y definición de palabras.

Uso

Funcionalidad del lenguaje a través de la producción espontánea y otras

Se evalúan:

Planificación, Autorregulación, Comprensión, Adaptación