Tema 1 : CONTEXTOS DE LA VIDA EN LA PRIMERA INFÀNCIA

Tema 1 : CONTEXTOS DE LA VIDA EN LA PRIMERA INFÀNCIA                                                                    (on és desenvolupa la infància en si)

Cada uno de nosotros poseemos una imagen y es importante antes de nada hacer la explicita la imagen de la infacia.

 Es un autor que ens interessa per poder veure la seva manera que de veure la infància i també per tema d’espais i ambients. Els nin va aprenent segons com estigui l’ambient preparat (dóna-la-hi molta importància a l’ambient). Sempre té a davant el punt de vista de l’Infant la dignificació de la imatge d’Infant. És important per ell donar temps els infants perquè puguin descobrir.

El que ens vol dir amb aquest text és que depenent de la imatge d’Infant que nosaltres tenguem perquè condicionarà tot el que facem amb els infants. Diu que tothom té una imatge d’Infant però és molt important fer-la conscient. 

La família: primer context socialitzador (primeres relacions de l’infant).

— Context rellevant i únic.

El contexte és allò que ens envolta a la infància i el més important sol ser la família que és el seu nucli.  Podem dir que la família sempre pren decisions per nosaltres sobretot amb qui ens relacionam.

EX1: el primer contexte del nin quan està el ventre seria la mare quan li parla.

Els vincles principals són els que condicionen a les nostres relacions, sobretot a l a nostre personalitat( es crea a partir dels tres anys de vida).

— Què vol dir socialitzar?:

Socialitzar vol dir relacionar-se amb els altres. El que normalment quan som infants mira l'aspecte socialitzador és la família que sempre és la que pren les decisions sobre aquest tema. Així que podem dir que aquest aspecte es fundamentals la família que és la que  pren totes les decisions. Podem dir que el gen socialitzardor que sol ser la família pot prendre sempre les decisions de manera explicita o implícita. Normalment la forma en que nosaltres ens relacionem com a pares amb els nostres fills  serà manera que els nostres fills es relacionin amb els altres.

EX1:  Quan un nadó ja ha complit les 16 setmanes la mare ja ha de tornar a treballar i es poden començar a socialitzar-se. A n'aquest aspecte els pares prenen la decisió de deixar-te amb una familiar o dur-te a l'escoleta perquè et relacionis amb altres nadons.

EX2: El teu pare et ve a cercar a l'escoleta i decideix entre dur-te el parc o anar directament a casa ,seria una altre decisió en el aspecte de poder socialitzar-nos amb altres infants.

Processos que implica:

- És un procés interactiu necessari a l’infant i al grup social a on neix.

La societat necessita que cada un dels individus es socialitzi entre ells. Procés interactiu en dues direccions, on influeix com un es relaciona amb l’exterior i a l’inrevés

EX1:

 

Seria el cas de que el nin vol sortir a jugar el carrer la família li dóna el missatge que no és segur sortir el carrer i així ja no podrà relacionar-se amb els nins que hi hagi però encara a més el pare el missatge que li dóna és que ell té sort de quedar-se a casa.

- És a través d’aquest procés on l’infant satisfà les seves necessitats i assimila la cultura de la societat on està immers. *( solen influir de gran manera les conductes socials)

Dins aquest aspecte hem de mencionar alguns rituals d'altres cultures que a lo millor per nosaltres no estan ben vistes.

EX1: Podria ser el cas de que Alemanya no donen dos petons i a Espanya és imprescindible. El cas de circumcidar a un infant, etc.

Quan parlam de processos de socialització…

1. Processos afectius de socialització: formació de vincles

Teoria del vincle: la relació afectiva i necessària i també útil on l'infant estableix vincles amb les primeres persones segons aquest vincle i per aquest motiu tendra un personalitat i no una altre. Com infant per poder socialitzar-nos solen necessitar que la mare es protegeixi els guiï perquè més endavant l'infant pugui ser autònom a l'hora de realitzar les mateixes activitats.  

- Preferència pels estímuls socials.

- Afecció: vincle afectiu que s’estableix entre l’infant amb les persones que interactuen amb ell d’una forma privilegiada. Aquests vincles són necessaris. L'infant sempre té una predisposició a la persona.

EX1: Un nadó sempre prefereix veure la cara humana que la cara d'un animal.

- Són una de les bases més sòlides del seu desenvolupament social.

https://www.youtube.com/watch?v=jGwT3xUkEJ8

2. Processos mentals de socialització: adquisició de coneixements.

Es refereix totalment el llenguatge ja sigui verbal a partir de paraules ( la teoria Chomsky*) , com pot ser el llenguatge no verbal a partir de gestos .

*Chomsky diu que els infants de forma innata tenen uns esquemes mentals per rebre el llenguatge matern.

Processos amplis

 valors, normes → llenguatge, coneixements escolars

* Infant coneix, es comunica i actúa

3. Processos conductuals de socialització: conformació social de la conducta.

- Processos conductuals

Aprendre valors, normes de convivència (sobre el que s'espera de nosaltres i que no està ben vist) per facilitar la relació. Sabre actual sobre el que s’espera de cada persona individualment. La manera que hem d'actuar antes de fer una acció.

·          Socialització: adquisició de conductes considerades desitjables i evitació de les antisocials

·          Infant: coneixer lesconductes, control i motivació

·          

Un infant estarà ben socialitzat si…

·          Es vincula afectivament a figures adultes determinades

·         Aquireix el coneixement del que és la societat i el que s’espera d’ell

·          Té un comportament ajustat a aquestes expectatives

Lectura: Tener una família

·          Per a qué serveix una família? Quina funció té?

·          Què entenem per un vincle afectiu positiu?

·         Què entenem per funció socialitzadora? i normativa?

El concepte d’infància. Evolució.

Encara que deim que un infant no parla d'altres maneres mai deixa de donar la seva opinió. La nostre funció sempre és mirar la manera que hem d'educar, perquè com preparem les coses. Com més rica sigui la nostre imatge d'infant nosaltres li podrem oferir la que millor pugui respondre a les seves necessitats i poguem comprendre el màxim les seves capacitats.  Segons la nostre tipus de percepció sempre podem fer més mal que bé, per aquest motiu sempre ens hauríem de posar amb la seva pell.

GRÈCIA

 L'objectiu que tenien a l'Antiga Grècia és poder fer un bon ciutadà que respecte les normes i els valors, amb una formació de caire moral.  També diuen que els primers anys de vida són els més importants per aquest motius són els anys que necessiten més atenció.

-      L’educació estava a càrrec de les famílies fins als 7 anys.

-      La responsable fonamentalment de l’educació familiar era la mare, també hi havia dides, que podia ser una esclava que tenia gran importància a la vida familiar ja que suposava estabilitat i continuïtat.

-    L’educació familiar tenia un caràcter moral i es començava la formació dels infants com a ciutadans instruint-los en els costums i virtuts morals més bàsiques.

Autors:

Plató: Ens parla que els coneixements propis d'un infants són innats. Té una concepció innatista.

Plató, en el seu model de societat, proposa que els infants més petits assisteixin a una espècie de llar d’infants on juguin, cantin i escoltin faules degudament seleccionades.

Coses que vol:

·         L’estat ha d’intervenir en l’educació

Aristòtil: En canvi l'altre ens parla que són una taula rasa que a partir dels coneixements nous que van adquirint es van formant. És diu tenir una concepció empirista.

Segons Aristòtil l’educació física i la musical s’adrecen a la formació, mentre que la lectura, l’escriptura i l’aritmètica s’adrecen a l’educació intel·lectual.

Coses que vol:

·         La importància de l’educació sensorial, ja que tots els coneixements

·         Només podem arribar a la felicitat a partir de l’educació intel·lectual

·         L’educació integral és el perfeccionament de les capacitats intel·lectuals i de la voluntat humana

·         En la formació humana cal partir de la naturalesa, de l’exercici (activitat) i de la raó.

·         Cal educar la primera infància en els aspectes més físics, en el joc i en la cura de la higiene dels nens i nenes. A partir dels 2 anys ja es poden treballar els bons hàbits.

ROMA

El que volen a Roma és educar a nins forts que puguin lluitar, anar a la guerra i sobretot que siguin nins justs amb un gran concepte de justícia.  Per aconseguir aquest concepte de justícia els adults sempre han de donar un bon exemple.

-      Quintilià: anomena competències i característiques psicològiques dels infants. Els infants són sensibles i imprevisibles. Els adults han de ser bons exemples pels infants, ja que els infants imiten els seus pares. Els nins no han de ser una rèplica dels seus pares., ja que són capaços de quedar-se molt amb que els envolta per aquest motiu s'ha d'anar molt alerta.

El caràcter modern i avançat de les seves idees pedagògiques, i la seva intuïció psicològica, mil vuit-cents anys abans del sorgiment de la psicologia científica, ens mostren Quintilià

com un dels referents més sòlids de la pedagogia moderna.

Coses que vol:

·         Cal que l’educació comenci tan aviat com sigui possible: les experiències primerenques són determinants per a les etapes posteriors de la vida, motiu pel qual cal seleccionar les dides amb la màxima cura i iniciar l’infant enels aprenentatges bàsics en els primers anys de vida.

·         Els mètodes d’ensenyament dels infants petits han de ser intuïtius i individualitzats: cal observar l’infant i oferir-li el que li resulti més adequat.

·         El joc infantil és l’activitat principal. N’és un exemple el material didàctic que va crear Quintilià per ensenyar a llegir i escriure.

·         Creu que no s’han d’utilitzar els càstigs físics, que no serveixen per corregir ni tampoc per estimular els infants.

-      Plutarc

De liberis educandis: és el primer llibre destinat a les famílies.

Diu:

- Era molt important el vincle amb la mare perquè és un vincle d'amor. També el vincle educatiu ja que els professionals també són molt importants.

- Pares com a primers educadors, models

-Mètode pedagògic (exigència i comprensió).

-La metodologia dels primers educadors era un equilibri entre la dolçor i el rigor.

EDAT MITJANA

En aquest període la filosofia deixa de tenir importància. El pare és el que impartia l'educació en casa i la mare s'ha de dedicar a criar el nin.

-    Ideals eclesiàstics: Solen referir-se a l'església com els especialistes són capellans i l'educació està basada en el pecat i la culpa. Els valors que s'aplicaven eren l' autoritat i disciplina. Exemple del pare (metges, teòrics es lamenten de l’excessiva violència i autoritarisme)

-      Alt índex de mortalitat infantil : Existien els infanticides que quan la família no es pot fer càrrec del nin l'abandona el carrer. No hi havia un control de natalitat perquè molts de nins morien antes de néixer o eren abandonats. Primers asils infantils, per els infants abandonats per les seves famílies, aquests eren gestionats per l’església cristiana que era per inculcar diversos valors.

-    Incorporació precoç dels infants al món dels adults (7 anys “ús de la raó”)

-    Els infants eren considerats a partir dels 7 anys uns adults en miniatura. Els 7 anys consideraven que els infants ja podien fer feina, l’església considerava que els infants als 7 anys ja començaven a comprendre les explicacions de la bíblia.

RENAIXEMENT.

Un dels conceptes clau d'aquest període és la importància que se li aporta a l'home i sobretot el que es pogués desenvolupar lliure.

-      Infant:S'elimina totalment la concepció de que el nin a partir dels 7 anys és un adult

 Per això hi ha una separació de l’etapa infantil del món adult. Es comença atenir en conte que l'infant també ha de tenir un part afectiva (es considerava la part efectiva, disciplina i amor). Ja no és considerat u bé econòmic sinó que es té una consideració personal.

- Interès per temes educatius. Infant protagonista, pares responsables.

-Per primera vegada la infància forma part de la percepció social i es representa en el context social i familiar de l’època. Podem dir que la societat havia d'intervenir en l'educació a la primera part de la infància. La infància ja és considerada i rep el seu propi espai. La infància forma part de la societat, encara que continuava havent abandonaments, retards culturals, etc

-    Encara abandonaments i retard cultural (guerra, crisis…). Aquest motiu es que hi ha una gran separació de classes i l 'educació no arriba a les classes més baixes per aquest motiu les classes baixes segueixen com antes. Les idees que es presenten passen molt ràpidament per això sempre arriba tar.

HUMANISTES: interès per temes educatius

Comencen a pensar que menys s'ha de pensar amb Déu i començar a creure amb l'esperit crític de l'home que ja té una llibertat, ja que antes només obeïen a Déu. Creuen que la llibertat ens proporcionarà un canvi el món ja que nosaltres som homes lliures.

-      JUAN HUARTE DE SAN JUAN, precursor de la psicologia i la pedagogia diferencial:

                - Aspectes biològics de l’ésser humà (vida intrauterina)

                EX1: Quan esteim a la panxa de la mare ens anam formant com un individu únic.          

                - Estudi de les bases biològiques de la intel·ligència humana.

                - Les diferencies individuals en relació a les capacitats per formar en determinats oficis.

                - Els mètodes adaptats a les característiques del nin.

Creu  que la intel·ligència no ve de manera divina sinó que es va desenvolupant i el que influeix sobretot és el context que ens envolta. Sempre hem de pensar com els infants entenen i que són capaços d'entendre per aquestes capacitats

-      MONTAIGNE, idees sobre l’educació dels fills: desenvolupament de la integritat, la llibertat, la pràctica de la virtut i l’alegria de viure.

Els pares hem d’explicar la integritat de les persones, el sistema de valors (bé,mal, la

llibertat, etc).

- ERASME DE ROTTERDAM, J. LLUIS VIVES (”diálogos de la educación”). RODRIGO SÁNCHEZ DE ARÉVALO, FRA LLUIS DE LEÓN, etc. Transcendència educació. Peculiaritats pròpies de l’etapa infantil i tractament diferencial.

EDAT MODERNA:

Recuperen l'enfrontament entre el pensament innatisme i l'empirisme. Dades sobre criança relacionades amb la polèmica Innatisme en contra de l'Empirisme

-      COMENIUS: Les seves aportacions van fer que la pedagogia es convertís amb una ciència , que ens volia dir que té un mètode i ja no és un idea  sinó que és una estructura de la història de l'educació. Ell parlava de la importància de les experiències primerenques i que l'home a partir de l'educació podia canviar els problemes de la societat. A partir de les seves aportacions Luter fa la seva reforma sobre la visió eclesiàstica. Nova concepció de l’educació, didàctica i polítiques educatives.  Precursor de les teories de psicologia desenvolupamental. Fases del desenvolupament (maternal).

Creu que l’educació és un art que ha d’imitar la natura i que al educar la intel·ligència, però també l’habilitat manual. Comenius creu que l’ensenyament ha de ser integral, tenir utilitat i fer-se d’una manera sistemàtica i cíclica, i no ha de ser només verbal i memorístic.

-      JOHN LOCKE (1623-1704):

            - Empirista

                - “Pensamientos acerca de la educación”.

                - Importància de l’educació a l’àmbit familiar.

Locke creu que l’ésser humà és, en néixer, una tabula rasa en la qual tot està per escriure, i entén l’educació d’una manera integral (educació moral, educació física i educació intel·lectual). Dóna una gran importància  l’educació física: cal crear en l’infant uns hàbits adequats de bona salut, que són la base de la formació del caràcter.

Dóna gran importància a l’educació sensorial –base del coneixement– i a l’educació física i opina que la instrucció en les disciplines formals (matemàtiques, llatí, lògica) és necessària per arribar al desenvolupament de les capacitats intel·lectuals.

-      ROUSSEAU:

                - Infància període diferent de la vida adulta.

                - Dret a l’educació.

                - “Emile” (1972) ens explica l'educació que rep un nin des de que neix fins que es casa.              Sobretot ens parla de les obligacions paternals

Les seves idees són encara de gran actualitat, amb excepció de la discriminació que va fer de les nenes i les dones. Pel que fa als trets més característics del seu pensament pedagògic, recollits a l’Emili, destaquen els següents:

1. Educació natural

L’educació natural és el que ha de permetre a la persona integrar-se en la vida social. La creença en la bondat humana i en la importància de l’educació fan possible, si l’educació és natural, assolir una societat nova. La importància de l’educació per arribar a transformar la societat és una de les contribucions més importants del pensament de Rousseau, que trobem més endavant en altres revolucionaris que també es van interessar per la pedagogia, com per exemple Bakunin o Ferrer i Guàrdia.

2. Concepte d’infant

Cal conèixer i respectar el desenvolupament infantil i el seu ritme, l’infant i la seva naturalesa.

3. Concepte d’educació

L’educació s’ha d’adaptar a les necessitats dels infants, és a dir que els interessos dels nens i nenes han de ser la brúixola del procés educatiu (puerocentrisme). Els dos primers anys dels infants els temes que destaca Rousseau són l’educació dels sentits, la lactància, el deslletament, el vestit i els banys. Rousseau va viure en una època en la qual es donava molta importància a la salut i la cura dels infants.

4. Principi de llibertat

La idea tan positiva que Rousseau té dels infants i de les seves possibilitats el fa afirmar la necessitat de desenvolupar la seva autonomia i respectar la seva independència. Així, proposa que no s’eduquin els hàbits en els nens i nenes.

5. Paper de l’educador

La intervenció del mestre ha de ser reduïda. És una tasca difícil que el mostra com algú que afavoreix el lliure desenvolupament natural de la quitxalla i que, a poc a poc, motiva i alimenta el desig d’aprenentatge i la curiositat infantils, “algú que controla sense preceptes i que ho fa tot sense fer res”.

EDAT CONTEMPORÀNIA

-      PESTALOZZI (1746-1821): Precursor de la pedagogia contemporània. Diu que els adults i la societat ens hem de  fixar i aportar eines perquè els nins es puguin desenvolupar l'educació. No qualsevol es pot dedicar a un infant sense estar format.  Es van fer escoles de pobres perquè estava molt convençut que sobretot en les classes baixes han de començar a superar les mancances comeses.

                - Necessitat de formació per educar als infants.

                - Precursor de les polítiques de protecció infantil. (serveis socials i protecció del menor)

                - Canvi social a través de l’educació primerenca (eix mare).

Característiques

• Puerocentrisme o pedocentrisme

• Principi d’activitat

• Visió positiva de l’infant

• Educació natural basada en l’experiència. Entén la naturalesa en un sentit una mica diferent de com l’entén Rousseau: per a Pestalozzi, cal harmonitzar l’educació amb la naturalesa, basar-la-hi, i és per això que volia trobar una llei natural que expliqués el desenvolupament del coneixement. Però és l’educació la que fa possible el desplegament de la naturalesa de l’infant, de les seves potencialitats. Sense educació no ens desenvoluparíem com a persones.

• Educació integral. Pestalozzi va definir l’educació integral com l’equilibri de les forces moral, física i espiritual. L’educació ha de cercar que totes les capacitats es desenvolupin en interacció. Així, la capacitat de raonar, per exemple, és inseparable de la capacitat d’estimar, de tenir judici moral o d’assolir destreses corporals.

1. Importància del mètode i de la intuïció en l’ensenyament

La intuïció és la base de l’ensenyament i de l’aprenentatge, i Pestalozzi la conce com l’activitat infantil que permet representar-se les coses, captar i fer seves les percepcions d’allò que l’envolta i construir sabers a partir de les experiències.

2. Importància de l’educació afectiva i emocional

Considerava que l’ideal educatiu que s’havia d’aplicar amb els infants era trobar un mètode inspirat en l’amor maternal, guiat per la intuïció, que resultés útil tant en l’àmbit educatiu familiar com en l’àmbit escolar.

3. Importància de la col·lectivitat

La pedagogia de Pestalozzi té un sentit social: en la teoria, però també en la pràctica, pretén l’educació popular.

4. Valor pedagògic del treball

En les seves experiències com a mestre i director d’asils d’infants, Pestalozzi va introduir les activitats de treball manual juntament amb les estones d’aprenentatge intel·lectual. Creu que el treball és molt necessari en la formació de la personalitat humana i en el procés de socialització i integració de l’individu en la societat.

·         Principi d’unitat.

·         Puerocentrisme.

·         Importància de l’educació en les primeres edats:

·         Universalitat dels Kindergarten

·         Principis d’individualització i de cooperació

·          Educació sensorial i emocional.

·         Educació intel·lectual i educació manual.

·         Metodologia basada en el joc.

SELGE XX

-      Declaració universal dels drets dels infants (1959) (manca obligatorietat jurídica).

-      20 de novembre de 1989: Convenció internacional dels drets dels infants (vinculant jurídicament).

-      Participació de l’infant en el seu territori ( infant com a subjecte social)

CANVIS SOCIODEMOGRÀFICS.

-      Taça de natalitat.

-      Esperança de vida.

-      Fills per dona.

-      Composició de la llar familiar